Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la presència de Déu. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

Tots nosaltres som pelegrins en camí cap a tu, Senyor.
Que puguem contemplar el teu pas a la terra,
i, amb la teva ajuda, seguir els teus passos.

La Paraula de Déu

Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:
—No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus.”
Pilat contestà:
—El que he escrit, ja està escrit.
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:
—No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.

Això és el que van fer els soldats.
S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
—Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.

Inspiració

Tu amb qui estàs? Aquesta és la pregunta que ens fa avui l'evangeli. ¿Amb els dirigents religiosos, incapaços d'entendre la manera que tenia Jesús de parlar de Déu? Amb les autoritats polítiques, que miren cap a una altra banda, per mantenir el seu poder i els seus privilegis? Amb les multituds, tan fàcilment manipulables: ahir cridaven “hosanna” i avui..., “crucifica'l”... Amb els deixebles, que l'han deixat sol... Amb aquelles dones, que només tenen esma de plorar, aclaparades per tanta crueltat? Si som honrats amb nosaltres, i sobretot amb Déu, hauríem de dir: una mica estem amb tothom. De vegades, ens costa viure com a fills i germans..., mirem cap a una altra banda i ens desentenem del dolor del proïsme..., ens deixem manipular..., fugim als moments de dificultat..., o només plorem d'impotència, aclaparats pel sofriment que ens envolta. Però avui volem dir al Senyor: volem estar amb tu..., si ens deixes.

Josep Giménez sj

Conversa

De vegades em pregunto què et diria si et trobés en persona, Senyor.
Crec que podria dir “Gràcies, Senyor” per estar sempre al meu costat.
Sé amb certesa que hi ha hagut moments en què tu m’has portat, Senyor.
Ha estat per la teva força que he superat els temps foscos de la meva vida.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén