Presència

M’aturo un moment, conscient que Déu és aquí.
Penso en com tot el que m’envolta,
l’aire que respiro, tot el meu cos,
vibra amb la presència de Déu.

Llibertat

Demano la gràcia de creure
en allò que jo podria ser i fer
si només permetés a Déu, el meu Creador i que tant m’estima,
continuar creant-me, guiant-me i modelant-me.

Consciència

Em pregunto com estic dintre meu avui.


Em sento especialment cansat/cansada, estressat/estressat o desencertat/desencertada?


Si algun d’aquests adjectius em descriuen,


puc intentar deixar de banda les preocupacions que m’estan amoïnant?

La Paraula de Déu

¹El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. ²Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. ³Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. ⁴Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, ⁵s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. ⁶Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, ⁷però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. ⁸Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. ⁹De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Inspiració

És Pasqua! Celebrem-ho! Amb Pere i el Deixeble estimat anem al sepulcre.
Pere està atònit (com jo...!) El Deixeble estimat havia arribat molt endintre del cor de Jesús, del “coneixement intern del Senyor”. Per això en veure el sepulcre, el Deixeble comprèn la Resurrecció. S’adona que:

-- Del fons de la mort, de la frustració... ha brollat la VIDA NOVA en plenitud. El Regne sí que era possible. El Senyor ja n’és ciutadà, és l'Home Nou, el Primogènit d'una Humanitat Nova que sí que és imatge de Déu. És la primícia, el primer fruit de la collita del Regne, i com a tal, la certesa que el Regne és possible, que val la pena la lluita amb Jesús pel Regne.

-- El Deixeble estimat percep, al bell mig del sepulcre de mort, que Déu ha pronunciat el seu NO radical al món de l'egoisme, l'orgull, l'odi, la malaltia, el fracàs...: la mort! Creu que Déu els ha vençut radicalment: que ja regna...!

-- Avui som cridats a experimentar la VIDA, a experimentar que el crit de Jesús en la creu, el dels pobres, humiliats, bastonejats... de tots els temps, ha estat recollit per Déu. En Jesús han començat a vèncer. En ell tota barrera, tot fatalisme —fins i tot el de la mort— ha estat trencat. Comença l'època de la llibertat, de la vida: el coix camina, el cec hi veu, la prostituta es descobreix dona..., la persona trencada pels seus dimonis interns queda reconstruïda...

Francesc Riera i Figueras, sj.

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/JWw8wI

Conversa

Senyor, ajuda’m a connectar amb tu. No sempre sé com, però vull rebre el teu amor i t’obro les mans i el cor. Si et plau, vine a mi avui.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén