Presència

Déu és Emmanuel, Déu-amb-mi. La seva presència m’embolcalla amb el seu amor radiant. Ell sap exactament el que necessito en cada moment. En ell poso tota la meva confiança.

Llibertat

Senyor, et demano el do de la llibertat.
Que el teu Sant Esperit
guïi aquells que tenen el poder
perquè treballin per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Senyor, prepara el camp del meu cor per a rebre la llavor de la teva Paraula. Que arreli, creixi i produeixi una collita abundant per a la teva glòria i el bé de tots.

La Paraula de Déu

⁸Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. ⁹Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: —Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. ¹⁰Jesús els diu: —No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

¹¹Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. ¹²Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, ¹³tot donant-los aquesta consigna: —Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. ¹⁴I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils. ¹⁵Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda. I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui.

Inspiració

Les “dues primeres missioneres” (Magdalena i l’altra Maria), quan fan camí per complir l’encàrrec d’anunciar la gran joia de la resurrecció, es troben inesperadament que el Senyor els surt a l’encontre. És un moment místic en què les dones l’abracen als peus i l’adoren.

-- L’abraçada, tan humana i càlida, mostra la continuïtat del “Senyor Ressuscitat” amb el “Jesús històric” que havien estimat tant. L’adoració palesa la discontinuïtat; les dones experimenten que irromp en el seu món el qui ve de la dimensió de Déu, i es descobreixen prostrades adorant el “Senyor Ressuscitat”, que elles prou saben que és el seu estimat “Jesús històric” dels dies de Galilea.

-- Fa bo de comprovar en llavis del Senyor, la calidesa amb què parla dels deixebles; són ara definitivament “els meus germans”.

-- Però tot seguit (que el deixeble s’ho apunti!) la resistència a la Vida. La “crua realitat” de sufocar la novetat de Déu. Una pàgina del frau que ha de suportar el testimoni de la Resurrecció i la Vida.

-- Comença la manipulació —amb “molts” diners pel mig— per neutralitzar la Resurrecció. Descaradament, els sacerdots resulten els “impostors”. Quan hom s’ha embrutat les mans de sang és capaç de fer tots els “salts endavant” per amagar el crim, manipulant el que calgui.

Francesc Riera i Figueras, sj.

Conversa

Senyor, tens gravat el meu nom
al palmell de la mà.
Encara que els altres m’oblidin,
tu no ho faràs mai.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén