Presència

Senyor, tu sempre hi ets
esperant-me.
Que no estigui mai massa ocupat/ocupada,
per a trobar temps per a passar en la teva presència.

Llibertat

Gràcies a Déu per la meva llibertat.
Que pugui utilitzar aquest regal per a fer el que està al meu abast
per tots aquells que estan oprimits o viuen afeixugats.

Consciència

Estimat Jesús, que sigui sempre conscient de la teva presència,
el teu poder i el teu amor,
tots els dies de la meva vida.

La Paraula de Déu

¹³Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, ¹⁴i conversaven entre ells de tot el que havia passat. ¹⁵Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, ¹⁶erò els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ¹⁷Jesús els preguntà: —Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, ¹⁸i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? ¹⁹Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: ²⁰els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. ²¹Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. ²²És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, ²³o hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. ²⁴Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. ²⁵Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ²⁶¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?” ²⁷Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

²⁸Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. ²⁹Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. ³⁰Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. ³¹Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ³²I es van dir l’un a l’altre: —¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? ³³Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, ³⁴que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! ³⁵També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Inspiració

La història dels d’Emmaús és la història de la nostra pròpia vida. De la foscor a la llum, de la ignorància a la claredat, de la tristesa a l’esperança. Anaven tristos de tornada a casa. Els fets passats a Jerusalem els aclaparaven. Res no semblava tenir sentit i la solució era recular. Com tantes vegades ens passa, la vida supera les nostres forces i ens veiem desbordats. Aleshores sembla que l’única sortida és rendir-se, com ells, tornar a l’estadi anterior i ignorar aquells fets que ens havien il·lusionat i ens feien bategar el cor d’una manera nova.

Aquell personatge que troben pel camí és la Llum. Enmig de la seva foscor, algú els recorda la seva pròpia història. Aquell batec no va ser en va, aquella il·lusió no era fugissera. Aquella persona s’ha compromès amb ells i ha vingut per quedar-se. El pa i el vi, la fe i la resurrecció. El fracàs ja no ho és. L’esperança serà el signe de la nova humanitat que neix al Gòlgota i es manifesta entre Jerusalem i Emmaús, just al bell mig de la nostra vida.

Teresa Gomà, rscj

Conversa

“Queda’t i mira amb mi”.
Aquestes van ser les teves paraules, Senyor, als deixebles:
davant el teu patiment i mort.
Sé, Senyor, que m’acompanyaràs i vetllaràs per mi
tots els dies de la vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén