Inspiració
Jesús diu una frase que sorprèn la seva audiència: «El qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna». Els seus oients s'escandalitzen, discuteixen entre si, no ho entenen o no ho volen entendre. I és que Jesús anuncia una cosa que els desborda: Déu mateix vol fer-se aliment per a nosaltres. Al llarg de l'Escriptura, el Regne se'ns presenta una vegada i una altra com un gran banquet: la taula preparada a la muntanya per Isaïes (Is 25,6-8), les bodes a les quals convida el rei en les paràboles, les multiplicacions de pans i peixos... Déu somia asseure'ns a la seva taula, i en l'Eucaristia aquest somni es fa ja realitat.
Perquè la vida cristiana no és un camí fàcil i ningú no camina sense menjar. Jesús, sabent-ho, no s'acontenta amb donar-nos ensenyaments, exemples o consols: se'ns dona ell mateix com a pa partit. Cada Eucaristia és una pausa en el camí en què el Senyor ens nodreix amb la seva pròpia vida, ens comunica la seva fortalesa, ens fa partícips de la seva mort i resurrecció. És Crist que entra en nosaltres perquè, com diu ell mateix, romanguem en ell i ell en nosaltres. Qui s'alimenta així es transforma a poc a poc en allò que menja.
I tot això ressona amb especial força en aquest temps pasqual. El Ressuscitat, que es va deixar reconèixer pels deixebles d’Emmaús en partir el pa, ens continua sortint a l’encontre en cada Eucaristia.
Manuel Hernández sj