Presència

Ara, mentre estic assegut/asseguda aquí, el batec del meu cor,
el flux i reflux de la meva respiració, els moviments de la meva ment,
són tots signes de la creació contínua de Déu.
M’aturo un moment i prenc consciència
d’aquesta presència de Déu dins meu.

Llibertat

Ompliu-me del vostre Sant Esperit, Senyor,
perquè tingui llibertat interior.
Deixa que el teu Esperit inculqui al meu cor
el desig de conèixer-te i estimar-te cada dia més.

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
i quan em prenc temps senzillament per a seure i estar amb tu,
la meva ment descansa
i sento la teva pau.

La Paraula de Déu

¹¹»Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. ¹²El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. ¹³Com que és un mercenari, tant se li’n dona de les ovelles. ¹⁴»Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, ¹⁵tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. ¹⁶Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. ¹⁷»El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. ¹⁸Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

Inspiració

Jesús és el bon pastor, l’únic, perquè és amor del Pare que brolla incansablement per omplir el cor de la humanitat, el seu ramat. Ens coneix personalment, atès que, com ell, som del Pare, i el glorifica en la nostra vida. Sempre és amb nosaltres, lliurement, com a guia per a conduir-nos i mostrar-nos el sentit de la vida. Ens acompanya malgrat les nostres infidelitats, ens dona força i pateix amb nosaltres en la foscor, plora amb la nostra tristesa, ofereix la vida per nosaltres i, passi el que passi, no ens abandona mai.

I nosaltres, el coneixem?
Ens cal entrar en el nostre interior, on ell fa estada. Demanar la gràcia perquè vagi modelant el nostre cor de terrissa, fent-lo sensible, per apropar-nos als altres, des d’on escoltar la seva veu, oferir-nos, acollir-los i, si ho necessiten, carregar-nos-els a l’espatlla. Així farem créixer el ramat que ell pastura.

Com Jesús tenim VIDA, per l’Amor del Pare, vivim la nostra existència humana com un regal enmig de tota la creació per unificar-nos, novament, amb Déu, quan finalitzi aquesta etapa. Jesús diu: «Dono la vida i després la recobro».

Mercè Almirall

Conversa

La Paraula de Déu sempre dona fruit.
Com m’està tocant interiorment ara
mentre reflexiono sobre el que acabo de pregar?
Em sento confortat/confortada?
Se’m planteja algun desafiament?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén