Presència

Senyor, tu sempre hi ets
esperant-me.
Que no estigui mai massa ocupat/ocupada,
per a trobar temps per a passar en la teva presència.

Llibertat

Senyor, et demano el do de la llibertat.
Que el teu Sant Esperit
guïi aquells que tenen el poder
perquè treballin per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Visc en una xarxa de relacions: vincles amb la natura, les persones, Déu.


Ressegueixo aquests lligams, donant gràcies per la vida que els travessa.


Alguns d’ells estan retorçats o trencats: puc sentir penediment, ràbia, decepció.


Prego pels dons de l’acceptació i el perdó.

La Paraula de Déu

²²Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. ²³Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. ²⁴Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren: —Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. ²⁵Jesús els respongué: —Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, ²⁶però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. ²⁷Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. ²⁸I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. ²⁹Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. ³⁰Jo i el Pare som u.

Inspiració

En aquests moments de la història s’observa un desig creixent, dels joves, de conèixer el Messies a través de cançons, recessos, influencers o actes multitudinaris —si ets el Messies digue’ns-ho obertament—, però, què hem de dir? El Senyor és qui espera sempre a la porta per a oferir-se amb sobreabundància.

Quan entrem en el silenci de la pregària, receptius, a escoltar i a deixar-nos trobar, intuïm que és Jesús, el Messies, qui viu ressuscitat en la nostra persona i desitja que donem forma al projecte del Regne.

Rellegim la manera com Jesús va viure, que era la del Pare, ens fixem en tantes persones que ens han precedit, o coetànies nostres, que n’han donat testimoni, estimant fins a donar la vida. Ovelles que han escoltat la seva veu. Nosaltres afinem l’oïda perquè enmig del soroll del món ens arribi el lament de les persones que maten injustament o desplacen de la seva terra; el silenci dels invisibles del carrer, les paraules no pronunciades de la solitud, els gemecs dels qui afronten el final de vida... Senyor, ets tu qui ens atreu des de les altres ovelles perquè et donem la mà, la que ens sosté amb fermesa i de què res no ens podrà arrencar.
Mercè Almirall

Conversa

De vegades em pregunto què et diria si et trobés en persona, Senyor.
Crec que podria dir “Gràcies, Senyor” per estar sempre al meu costat.
Sé amb certesa que hi ha hagut moments en què tu m’has portat, Senyor.
Ha estat per la teva força que he superat els temps foscos de la meva vida.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén