Presència

Tinc present que, mentre estic aquí assegut/asseguda, ara,
Déu em mira amb amor i em manté l’existència.
M’aturo una estona i reflexiono sobre això.

Llibertat

Tot el que m’envolta té la capacitat de treure de mi un amor i una vida més plens.
Tot i així, els meus desitjos sovint es queden atrapats en il·lusions de plenitud.
Demano que tu, Déu, a través de la meva llibertat, puguis orquestrar els meus desitjos
en una melodia vibrant, amorosa, rica en harmonia, complint la teva voluntat a través de mi.

Consciència

On sento esperança, ànim i creixement personal en la meva vida? Mirant enrere durant els últims mesos, potser puc veure quines activitats i ocasions han estat profitoses. Si m’adono de quins són aquests àmbits, d’ara endavant hi podré invertir temps i espai.

La Paraula de Déu

¹⁶En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. ¹⁷Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! ¹⁸»No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. ¹⁹Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. ^{, 20}En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.

Inspiració

Després de rentar els peus dels seus amics, Jesús exhorta els deixebles a un comportament com el seu. El motiu és molt senzill: el servent no està per damunt del seu amo, ni l’enviat a realitzar una tasca és més important que el que li ha encomanat la missió. Per això Jesús declara «benaurats» els qui fan la tasca que els encomana: rentar-se els peus els uns als altres. Després de fer esment de la tradició que està en marxa, els recordarà: «Us ho dic ara, per endavant, perquè quan passi cregueu que jo soc». L’exhortació és a creure «quan passi», és a dir, en el moment solemne de l’exaltació de Jesús. Una exaltació que no es deturarà en la creu, sinó que s’elevarà fins al Pare. És aleshores quan els deixebles podran creure que Jesús és «jo soc», quan haurà assolit la seva plena glorificació. Jesús ho havia dit una mica abans: «Quan jo seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi» (12,32). I l’evangeli ho remarca perquè el lector no ho passi per alt: «Deia això indicant de quina manera havia de morir» (12,33).

Oriol Tuñí sj

Conversa

Quins sentiments, preguntes, dubtes o inspiracions em desperta l’evangeli d’avui? Puc explicar tot el que sento i penso a Jesús, com si realment fos aquí amb mi?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén