Inspiració
I
En la nostra tradició cristiana tenim assumit, com a mínim des del cap, que la relació amb Déu és relació d’amor.
El que no veig tan clar és que siguem conscients del que va significar que Jesús parlés de Déu d’aquesta manera.
Fa un salt vertiginós, tan gran, que costa de pair. La concepció de Déu, o l’experiència que el poble d’Israel havia fet de Déu, situava un abisme entre ell i l’ésser humà. I Jesús parla d’amor, ens convida a seure a la seva taula en relació d’amistat.
Va trencar del tot, de manera radical i revolucionària, el món de les relacions: amb Déu, amb les persones. Al cap i a la fi, ja sabem que això va ser el que el va dur a la mort. Per dur-nos, a tots i per sempre, a la vida. I perquè tinguem la seva alegria. Una alegria ben plena.
Paloma Aragüe Calle hcsa