Presència

«Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu» (Salm 46:10). Senyor, les teves paraules ens condueixen a la calma i la grandesa de la teva presència.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Em pregunto com estic dintre meu avui.


Em sento especialment cansat/cansada, estressat/estressat o desencertat/desencertada?


Si algun d’aquests adjectius em descriuen,


puc intentar deixar de banda les preocupacions que m’estan amoïnant?

La Paraula de Déu

²⁰En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. ²¹La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. ²²També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. ²³Aquell dia no em fareu cap més pregunta. »En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.

Inspiració

Amb tot realisme. Sense haver de negar res. Ni tancar el ulls. Certament, hi ha tota una sèrie d’esdeveniments, conflictes, problemes, injustícies, relacions, dolors, malalties..., impotències que ens toquen. Ens afecten. Molt sovint ens sobrepassen. Ens fereixen, ens desconcerten i ens desanimen.

Siguin qüestions de l’àmbit personal i viscudes molt directament. Sigui en contemplar aquest nostre món, la nostra societat, la nostra humanitat...

Amb tot realisme. Sí. Però aquesta no és tota la realitat. Ni la darrera paraula. Ni un inapel·lable destí.

La darrera paraula és de Déu. I passant per la creu ressuscita Jesús. Ell continua actuant, potser, imperceptiblement. A nosaltres ens toca posar-hi la nostra part.

I la nostra tristesa es convertirà en alegria. Sí. Serà. Del tot.

Josep Miquel Esteban sj

Conversa

Jesús, quan caminaves per la terra sempre vas acollir els infants.
Ensenya’m a confiar en tu com ho fa un infant
per viure sabent que tu no m’abandonaràs mai.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén