Inspiració
Amb tot realisme. Sense haver de negar res. Ni tancar el ulls. Certament, hi ha tota una sèrie d’esdeveniments, conflictes, problemes, injustícies, relacions, dolors, malalties..., impotències que ens toquen. Ens afecten. Molt sovint ens sobrepassen. Ens fereixen, ens desconcerten i ens desanimen.
Siguin qüestions de l’àmbit personal i viscudes molt directament. Sigui en contemplar aquest nostre món, la nostra societat, la nostra humanitat...
Amb tot realisme. Sí. Però aquesta no és tota la realitat. Ni la darrera paraula. Ni un inapel·lable destí.
La darrera paraula és de Déu. I passant per la creu ressuscita Jesús. Ell continua actuant, potser, imperceptiblement. A nosaltres ens toca posar-hi la nostra part.
I la nostra tristesa es convertirà en alegria. Sí. Serà. Del tot.
Josep Miquel Esteban sj