Presència

Em presento a la teva presència, oh Déu.
Que sempre prengui temps per a sentir
la bellesa que has creat
per a gaudir-ne.

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

²³Aquell dia no em fareu cap més pregunta. »En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ²⁴Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa.

²⁵»Us he parlat de tot això amb imatges, però arriba l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. ²⁶Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: ²⁷és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. ^{, 28}He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.

Inspiració

El fragment de l’Evangeli de Joan d’avui s’emmarca en el gran discurs de comiat que Jesús adreça als seus deixebles després de rentar-los els peus. Jesús encara és viu, però pròpiament aquí qui parla és el Jesús glorificat segons l’experiència de la comunitat joànica.

Un tema de fons que es planteja és el de la pregària d’intercessió: «demaneu al Pare en el meu nom». Es tracta d’acudir a Jesús per assolir del Pare allò desitjat. Una cosa semblant a quan el nen petit vol assolir una joguina i acudeix a la mare —que veu més propera— a fi que faci arribar el seu desig al pare. Es tracta, doncs, d’arribar al Pare —que és la plenitud del nostre goig— mitjançant el Fill.

D’alguna manera Jesús dona la volta o complementa aquest propòsit. Ve a dir als seus deixebles que no cal aquesta petició d’intercessió perquè «el Pare ja us estima» i, per tant, no deixarà d’atendre el més veritable dels nostres precs. Però hi afegeix una nota important: el Pare ja us estima «perquè m’estimeu a mi i creieu que jo vinc d’ell». És, doncs, també l’estimació i la confiança en el Fill la que condueix a la plenitud de l’amor del Pare. Això ens porta a complementar l’afirmació anterior: desitgem (i necessitem!) anar al Pare mitjançant el Fill, però també anar al Fill mitjançant el Pare o, altrament dit, demanar al Pare l’estimació i confiança en el Fill, que ens portarà vers la plenitud o comunió de vida en Déu. Això és el que demanava sant Ignasi a Déu Pare: «ser posat amb el Fill» com a via segura per a arribar a ell.

Carles Marcet sj

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén