Presència

Sento que el Senyor pronuncia suaument el meu nom, convidant-me a aquest temps de pregària. Deixo que totes les altres distraccions desapareguin mentre gaudeixo de la proximitat de Déu, que és una benedicció.

Llibertat

Senyor, que no pugui prendre mai el do de la llibertat com una cosa òbvia.
Tu m’has concedit la gran benedicció de la llibertat d’esperit.
Omple el meu esperit amb la teva pau i la teva alegria.

Consciència

Visc en una xarxa de relacions: vincles amb la natura, les persones, Déu.


Ressegueixo aquests lligams, donant gràcies per la vida que els travessa.


Alguns d’ells estan retorçats o trencats: puc sentir penediment, ràbia, decepció.


Prego pels dons de l’acceptació i el perdó.

La Paraula de Déu

¹Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
—Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ²ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat. ³I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, * i aquell que tu has enviat, Jesucrist. ⁴Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ⁵ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís.

⁶»He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat la teva paraula. ⁷Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, ⁸perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat. ⁹»Jo prego per ells; no prego pel món, sinó pels qui tu m’has donat, perquè són teus. ¹⁰Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. En ells s’ha manifestat la meva glòria. ¹¹Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres.

Inspiració

Encara que no ho sembli, aquesta pregària té més de lloança que de petició: lloança de l’acció de Déu en Jesús.

Ens movem en dos eixos.

-L’espai: el món i la glorificació al costat del Pare. La vida terrena de Jesús arriba a la fi i ha arribat l’hora de la glorificació. En un paral·lel invers a l’encarnació, ara Jesús puja al costat del Pare perquè tot el que ell ha viscut, fet, ensenyat als seus deixebles sigui glorificat amb ell.

-El temps: del temps històric i cronològic a l’eternitat de Déu, al temps de Déu. En un salt només comprensible des de la fe.

El cristià viu inserit en aquest eix terrenal i històric, però la seva pertinença al món ja no és total, perquè per la fe es pertany a un espai i un temps que són de Déu. Aquesta és l’experiència que faran els deixebles després de la resurrecció: l’experiència de la salvació. Aquesta és l’experiència a comunicar també mentre siguem en aquest món, un experiència de bona nova per a tots.

Santi Torres

Conversa

Estimat Jesús, puc obrir-te el meu cor.
Puc dir-te tot el que em preocupa.
Sé que t’importen totes les preocupacions de la meva vida.
Ensenya’m a viure conscient
que tu que em cuides avui,
em cuidaràs demà i tots els dies de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén