Presència

Estimat Senyor, m’has cridat pel nom.
T’has gravat el meu nom al palmell de la mà.
Que pugui créixer en confiança i no cedeixi mai a la desesperació.

Llibertat

Senyor, m’has concedit el gran do de la llibertat.
En el temps actual, Senyor, concedeix-me poder ser lliure
de qualsevol forma de racisme o intolerància.
Recorda’m, Senyor, que tots som iguals
sota la teva mirada amorosa.

Consciència

Jesús, sempre estàs present esperant-me.
Concedeix-me tenir calma més sovint,
perquè sempre desitgi passar temps en la teva presència,
conèixer la teva pau, el teu amor.

La Paraula de Déu

²⁸Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: —Quin és el primer de tots els manaments? ²⁹Jesús va respondre: —El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. ³⁰Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. ³¹El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests. ³²Llavors el mestre de la Llei li digué: —És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, ³³i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. ³⁴Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: —No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

Inspiració

L’evangeli d’avui presenta l’escena en la qual un teòleg jueu pregunta a Jesús quin és el manament més important de tots. La resposta de Jesús és la recitació del Xemà, la pregària de la fe jueva per excel·lència que el jueu recita dues vegades al dia en temps de Jesús i en els nostres dies. És un text del Deuteronomi que conté un resum essencial de la fe jueva (Dt 6,4-5). Però Jesús no s’acontenta amb això, sinó que afegeix al text del Deuteronomi un text del llibre del Levític sobre l’amor al proïsme (Lev 19,18) com a segon manament que s’afegeix al primer. Una novetat que el teòleg jueu accepta i, el que és més sorprenent, repeteix. La reiteració de la resposta de Jesús l’hi dona un relleu especial. Tanmateix, també el teòleg jueu va més enllà de la resposta de Jesús i hi afegeix un lloc clàssic del profetisme d’Israel: estimar Déu i estimar el proïsme “és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar” (cf. 1 Sam 15,22). No ens ha d’estranyar que Jesús tanqui l’escena dient: “no ets lluny del Regne de Déu”. El diàleg de l’evangeli d’avui és un referent de primer ordre per al que anomenem diàleg interreligiós.


Oriol Tuñí sj

Conversa

“Queda’t i mira amb mi”.
Aquestes van ser les teves paraules, Senyor, als deixebles:
davant el teu patiment i mort.
Sé, Senyor, que m’acompanyaràs i vetllaràs per mi
tots els dies de la vida.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén