Presència

Déu és amb mi, i encara millor, Déu és dins meu.
Em prenc uns moments de pausa per a restar en la presència vivificant de Déu
al meu cos, la meva ment, al meu cor,
tal com jo soc ara mateix aquí.

Llibertat

Senyor, fes-me la gràcia de ser lliure dels excessos d’aquesta vida. No deixis que em posseeixi el desig de riqueses. Mantén-me el cor i l’enteniment lliures per a estimar-te i servir-te.

Consciència

Senyor, passant temps en la teva companyia, que em torni més semblant a tu, perquè els altres vegin el Crist en mi i coneguin el teu amor.

La Paraula de Déu

³⁵Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:
—Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? ³⁶David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir:

» El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics
sota els teus peus.

³⁷»Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? La gran gentada que hi havia l’escoltava de bon grat.

Inspiració

Les controvèrsies de Jesús amb les autoritats religioses del seu temps suscitaven en elles el desig de desempallegar-se'n: el volen agafar, però el deixen en pau perquè temen la reacció de la gent... tothom queda sorprès de les seves assenyades respostes... s’han d’empassar que Jesús els etzibi: “aneu ben errats” –a ells que es vantaven de saber-ho tot... ningú no gosa fer-li cap més pregunta... En definitiva, Jesús deixa descol·locats els seus enemics i, per contra, ben contenta la majoria de la gent del seu poble. El poble senzill i pobre... A tot això, l’evangelista ens diu que Jesús, en els seus ensenyaments al temple, va recordar la figura de David. David: una de les figures més emblemàtiques del poble d’Israel. Amb ell Israel va poder assolir un gran esplendor. Va deixar confosos i desfets els enemics d’Israel (recordem el cas de Goliat). Ho era gairebé tot per al poble. Però, fos el que fos, David no és el messies. El messies és Jesús. Si David anomena “senyor” al messies, això vol dir que el messies és més que David; que Jesús és més que David. Per molt importants que siguin els “gurus” del nostre temps, només Déu és Déu. Vet ací una veritat tan elemental com senzilla... com fàcil d’oblidar! Com també ens és fàcil de restar empresonats del passat (“cualquier tiempo pasado fue mejor!” –cantaven els nostres poetes) i oblidar que Déu continua suscitant gent bona i guies clarividents en el seu poble –en el seu poble més pobre i senzill. I volem regraciar-lo per tot el que ha fet, fa i continua fent...


Josep Giménez sj

Conversa

Senyor, sé que quan m’adreço a tu no calen paraules.
Tu pots veure el meu cor.
Coneixes els meus desitjos i les meves necessitats.
Em poso a les teves mans.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén