Presència

Estar present és connectar amb un mateix tal com és i obrir-se a l’altre.
En aquest instant, quan connecto amb l’aquí, Déu és present esperant-me.
Déu sempre hi és abans que jo, amb ganes de connectar amb mi,
fins i tot més que el més íntim amic.
Prenc uns moments i saludo el Déu que tant m’estima.

Llibertat

Demano l’ajuda de Déu
per a estar lliure de les meves preocupacions,
per a obrir-me a Déu en aquesta estona de pregària,
per a poder conèixer, estimar i servir més Déu.

Consciència

La vida està atapeïda, Senyor.
Sovint les meves millors intencions queden sense portar-se a terme.
Tot i així, sé que estàs amb mi en tot el que dic i faig,
i en tothom amb qui em trobo diàriament.

La Paraula de Déu

³⁸Jesús, instruint la gent, deia:
—Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places ³⁹i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. ⁴⁰Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

⁴¹Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. ⁴²Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. ⁴³Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. ⁴⁴Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.

Inspiració

Jesús és un mestre consumat en l'art de fixar-se en allò que corre el risc de passar desapercebut. Assegut al temple, observa la munió de gent (escribes i gent rica) que dipositen la seva almoina, tot fent el soroll més notable possible: que es noti que donem i quant donem! Una escena com aquesta ocupa la vista i l'oïda de qualsevol. Ja és el que pretenien els personatges que la protagonitzaven. De cop i volta, arriba una vídua pobra i, sense fer soroll, diposita dues monedetes i se'n va amb la mateixa discreció amb la que ha arribat. Quantes diferències: riqueses, d'una banda; pobresa, de l'altra... ostentació, d'una banda; discreció, de l'altra... Però, sobretot, la diferència que hi ha entre donar del que sobra o donar la pròpia vida. Donar o donar-se. D'això no se n'adona ningú... tret de Jesús, que ho fa notar als seus deixebles... i a nosaltres, que llegim l'evangeli. Així aprenem amb Jesús a saber veure-hi més enllà de les aparences. Perquè, si no hi veiem més enllà de les aparences, com mantindrem encesa la flama de l'esperança que les realitats sorolloses que ens envolten voldrien veure apagada per sempre?

Josep Giménez sj

Conversa

Senyor, tens gravat el meu nom
al palmell de la mà.
Encara que els altres m’oblidin,
tu no ho faràs mai.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén