Presència

Déu és Emmanuel, Déu-amb-mi. La seva presència m’embolcalla amb el seu amor radiant. Ell sap exactament el que necessito en cada moment. En ell poso tota la meva confiança.

Llibertat

Senyor, et prego que em concedeixis el do de la libertat.
Que el teu Esperit Sant
guïi els qui tenen el poder perquè treballin
per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Em pregunto com estic dintre meu avui.


Em sento especialment cansat/cansada, estressat/estressat o desencertat/desencertada?


Si algun d’aquests adjectius em descriuen,


puc intentar deixar de banda les preocupacions que m’estan amoïnant?

La Paraula de Déu

⁵⁷Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. ⁵⁸Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

⁵⁹Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. ⁶⁰Però la seva mare s’hi va oposar dient: —No! S’ha de dir Joan! ⁶¹Ells li replicaren: —Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! ⁶²Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. ⁶³Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. ⁶⁴A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. ⁶⁵Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, ⁶⁶i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.

⁸⁰L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Inspiració

El fet d’anomenar el fill de Zacaries i Elisabeth Joan ja ofereix una primera dada rellevant. El nom de Zacaries vol dir que Déu s’ha tornat a recordar del poble. Però, malgrat que això sigui veritat, el que vol remarcar el nom de Joan és que Déu realitza el pla de salvació que tenia programat des de sempre. Joan vol dir que «Déu omple amb el seu do». De fet, l’anunci de Gabriel a Zacaries ho diu així: «el precedirà amb l’esperit i el poder d’Elies» (Lc 1,17). Aquesta referència al gran profeta del Yahvisme és treta de la profecia de Malaquies, que va anunciar que Elies (el profeta que no havia mort sinó que havia estat arrabassat en una torbonada i endut en un carro de foc) vindria abans que el Messies i seria el seu capdavanter (Mal 3,1). El nom de Joan, per tant, és un nom significatiu. Respon al moment de plenitud anunciat en la tradició messiànica d’Israel. L’Evangeli de Lluc s’ha basat en aquesta tradició per fer un díptic entre Joan i Jesús: anunci del naixement de Joan i anunci del naixement de Jesús; naixement de Joan i naixement de Jesús; circumcisió i imposició del nom de Joan i circumcisió i imposició del nom de Jesús; infantesa de Joan i infantesa de Jesús. La solemnitat de la figura de Joan Baptista no solament no posa sordina a la figura de Jesús; més aviat a l’inrevés: tot el díptic s’encarrega de subratllar que Jesús està sempre per damunt de Joan. Amb això contribueix a fer més solemne l’aparició de Jesús. El centre és Jesús, malgrat que Joan sigui una figura extraordinària. De fet, la tradició comuna a Lluc i Mateu dirà: «entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan». Tanmateix, hi afegirà significativament: «però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell» (Lc 7,28). Aquest ensenyament de Jesús a Mateu és cabdal.

Oriol Tuñí sj

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén