Presència

Jesús espera, silenciós i invisible, per entrar en el meu cor.
Respondré a la seva crida.
Ell ve amb el seu poder i el seu amor infinits.
Que m’ompli d’alegria en la seva presència.

Llibertat

Tot el que m’envolta té la capacitat de treure de mi un amor i una vida més plens.
Tot i així, els meus desitjos sovint es queden atrapats en il·lusions de plenitud.
Demano que tu, Déu, a través de la meva llibertat, puguis orquestrar els meus desitjos
en una melodia vibrant, amorosa, rica en harmonia, complint la teva voluntat a través de mi.

Consciència

Sabent que Déu m’estima incondicionalment,
em puc permetre el luxe de ser honest/honesta amb ell.
Com ha estat l’últim dia i com em sento ara?
Comparteixo els meus sentiments obertament amb el Senyor.

La Paraula de Déu

²¹»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. ²²Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” ²³Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”

²⁴»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. ²⁵Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. ²⁶En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. ²⁷Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

²⁸Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, ²⁹perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

Inspiració

El text d’avui és la cloenda del sermó de la muntanya de l’Evangeli de Mateu. Subratlla l’horitzó de la doctrina que Jesús ha desenvolupat en aquest llarg discurs i que podem resumir dient: com queda la tradició doctrinal del judaisme després de Jesús? El sermó de la muntanya aborda aquest tema al començament de Mateu. L’ensenyament de Mateu és que el tarannà ètic de la tradició jueva continua vigent. Tanmateix, Jesús hi afegeix un toc d’atenció: l’important no és la lletra de la llei, sinó estar obert al que Déu vol realitzar en el seu poble. Estar sempre disposat a discernir el que Déu vol. I el que Déu vol és que realitzem la seva justícia: «Si la vostra justícia no és millor que la dels escribes i fariseus, no entrareu pas en el Regne del cel» (Mt 5,20). Aquest és el motiu del text d’avui: no n’hi ha prou amb invocar el Senyor: «No tot el qui diu Senyor, Senyor entrarà en el Regne del cel, sinó el qui compleixi la voluntat del Pare del cel». Aquest és el fonament de la casa edificada damunt la roca. Amb aquesta cloenda, Jesús situa tot el sermó de la muntanya en el llindar del judici al final de la història. Val la pena recordar aquí que els cinc grans sermons de Jesús en Mateu es clouen amb una clara referència a aquest «passar comptes» al final. Això és particularment clar i solemne en el darrer discurs de Jesús que se situa en l’escenari del judici final presidit pel fill de l’home —Jesús—, que és qui jutja. Allà queda encara més clar que el més important no es haver dit «Senyor, Senyor», sinó haver donat menjar als qui tenen fam, haver vestit els qui van despullats i haver donat un got d’aigua als assedegats (Mt 25,31-46). Vet aquí el nucli fonamental de tot l’ensenyament de Jesús en Mateu. Un ensenyament que té la mateixa força en els nostres dies.

Oriol Tuñí sj

Conversa

Quina paraula o frase m’ha cridat l’atenció de l’evangeli d’avui? Demano al Senyor què em vol dir amb aquesta paraula…

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén