Inspiració
Jesús baixa de la muntanya. A la muntanya s’està més a prop de Déu. I, com més a prop de Déu, més a prop del germà. Per això mateix, Jesús no hi havia pujat per enlairar-se per sobre de les mesquineses de la terra ni per allunyar-se de la gent i dels seus dolors, sinó per proclamar-hi la «carta magna del Regne», les Benaurances. El papa Francesc en diu el «document d’identitat del cristià». Per això, quan hi va pujar, el seguien els seus deixebles i molta gent també se li havia acostat. Ara en baixa per sortir a l’encontre del sofriment de la gent. I el primer que se li acosta és un leprós. Precisament, un d’aquells malalts que, segons les estrictes lleis d’aquell temps, ni podia acostar-se a ningú ni permetre que ningú se li acostés. «Senyor, si ho voleu, em podeu purificar» –diu a Jesús. I Jesús..., i tant que ho vol! Per això mateix no li fa res tocar-lo —incorrent així ell mateix en impuresa legal— perquè el leprós quedi guarit. I aquell leprós quedà pur. Així feia realitat el que deia d’ell el mateix evangelista: «Ell portava les nostres malalties i ens descarregava dels nostres dolors». Nosaltres també volem acostar-nos a ell amb les nostres malalties i els nostres dolors i, sobretot, amb la plena confiança que ell és el nostre «primer cirineu». Un cop experimentada la seva acció guaridora en nosaltres, nosaltres també volem esdevenir els «cirineus» dels nostres germans i germanes.
Josep Giménez sj
Print