Presència

Senyor, quan em sento sol,
recorda’m la teva promesa,
«No estàs mai sol,
jo soc amb tu sempre;
sí, fins a la fi dels temps» (Mateu 28:20).

Llibertat

Senyor, guia’m sempre
a fer la teva voluntat
conscient que la teva força
em conduirà i mantindrà.

Consciència

Tots necessitem prendre’ns un temps per a distanciar-nos de les tasques diàries.
Sabem que el nostre cos necessita un descans.
Quan entrem a la teva presència, Senyor,
el cor i la ment se’ns refresquen, l’esperit se’ns dilata.

La Paraula de Déu

⁵Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió * l’anà a trobar i li suplicava: ⁶—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. ⁷Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo. ⁸El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁹Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ¹⁰Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. ¹¹I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, ¹²mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ¹³Després Jesús digué al centurió:
—Ves-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

¹⁴Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. ¹⁵Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.¹⁶Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. ¹⁷Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.

Inspiració

«Jo també sé què és tenir autoritat» —diu el centurió a Jesús. Però, de fet, qui sabia què és tenir autoritat era el mateix Jesús. I en tenia molta! De tal manera que tothom se n’admirava. «Digues només una paraula i el meu criat es posarà bo...». Dita la paraula, es posa bo el criat del centurió. Cap fissura entre la seva paraula i la seva acció, doncs. Més aviat, total coherència. Per això, més endavant, els primers cristians diran d’ell que és la Paraula de Déu feta carn. I cap menysvaloració tampoc de les possibilitats dels altres. Quan Jesús li dona la mà, la sogra de Pere s’aixeca (és a dir, recupera la dignitat) i es posa a servir (és a dir, se sent útil i estimada pels altres). I és que l’autoritat de Jesús no era d’aquelles que enlluernaven fins a anorrear els altres, sinó que era d’aquelles que fan emergir tot el bo i millor que nia en l’interior de la persona humana. L’autoritat de Jesús tenia, en definitiva, l’alè de la paraula creadora de Déu a l’inici dels temps: «I Déu digué..., i fou fet». I Déu, tot creant-nos, fa que nosaltres esdevinguem col·laboradors de la seva obra creadora.

Josep Giménez sj

Conversa

Quins sentiments, preguntes, dubtes o inspiracions em desperta l’evangeli d’avui? Puc explicar tot el que sento i penso a Jesús, com si realment fos aquí amb mi?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén