Presència

Estimat Senyor, m’has cridat pel nom.
T’has gravat el meu nom al palmell de la mà.
Que pugui créixer en confiança i no cedeixi mai a la desesperació.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

Estimat Jesús, que sigui sempre conscient de la teva presència,
el teu poder i el teu amor,
tots els dies de la meva vida.

La Paraula de Déu

¹³Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: —Qui diu la gent que és el Fill de l’home? ¹⁴Ells respongueren: —Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. ¹⁵Ell els pregunta: —I vosaltres, qui dieu que soc? ¹⁶Simó Pere respongué: —Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. ¹⁷Llavors Jesús li va dir: —Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. ¹⁸I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. ¹⁹Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

Inspiració

Els mestres pregunten als seus deixebles, com els mestres, a classe, pregunten als seus alumnes. «Què diu la gent?» Deixebles i alumnes contesten. No obstant això, Jesús fa un pas més i ens interpel·la directament: i vosaltres? Si en la primera pregunta ens podíem escapar, en la segona, no, va directa a la vida de cadascú: «Per a vosaltres qui soc jo?» Li haurem contestat al llarg de la vida de maneres molt diferents, perquè és una pregunta que s’ha d’anar responent sempre; torna i torna.

Ara, Pere; Pere és la vida mateixa, intrèpid, lliurat, fogós, decidit: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu!» El nostre cor s’eixampla amb força.

Estem en una església, notem la presència de Jesús i sentim aquestes mateixes paraules que ens cremen per dins: Senyor, tu ets el Fill del Déu viu per a mi!

No som Pere, és cert, però quina felicitat més gran experimentem! Les paraules de Jesús devien caure sobre Pere com una benedicció: «Feliç de tu, perquè això ve del meu Pare». Les paraules següents no sabem com les va rebre: «I tu ets per a mi la pedra sobre la qual edificaré la meva Església i la mort no la podrà dominar!»

L’home que prega intensament en una església i la dona que, enmig del sofriment, intenta donar vida perdent la seva pròpia en qualsevol lloc del món, són aquesta Església de Pere, un reialme on la mort no podrà arribar mai, no podrà tocar, perquè la pedra que l’aguanta se sustenta sobre el foc de l’Amor; no hi ha res més, humilitat total i Amor, baixar tots els esglaons necessaris, amb tendresa infinita, i tot un món per a ser-hi fidels servidors. Com un roure fort, talment l’Amor.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Els amics no guarden secrets els uns dels altres.
Mentre prego, puc mirar Jesús com el meu amic
i comparteixo els meus pensaments més íntims amb Ell,
confiant que Ell entén?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén