Presència

Déu està amb mi, i encara més,
Déu és dins meu, donant-me l’existència.
Em mantinc uns moments en la presència vivificant de Déu
en el meu cos, la meva ment, el meu cor
i en tota la meva vida.

Llibertat

Necessito deixar de banda el soroll, alçar-me damunt seu:
El soroll que interromp, que separa,
el soroll que aïlla.
Necessito escoltar Déu de nou, en quietud i silenci.

Consciència

Senyor, m’has donat la nit i el son per a descansar.
Durant les hores de vigília, que no oblidi la teva bondat amb mi.
Guia’m perquè comparteixi les teves benediccions amb els altres.

La Paraula de Déu

²³Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. ²⁴Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. ²⁵Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! ²⁶Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. ²⁷Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?

Inspiració

L’episodi de la tempesta apaivagada en la versió de Mateu forma part del conjunt de fins a deu miracles que l’evangelista ha elaborat com a secció catequètica. Com en altres textos, Mateu alleugereix la detallada descripció de Marc ometent detalls que no considera rellevants (que Jesús dorm en un coixí, que els costa de despertar-lo, que Jesús fa un exorcisme al llac). La narració és, per tant, molt austera i més directa. D’aquesta forma el nucli central del text és, d’una banda, la petició litúrgica dels deixebles: «Senyor, salva’ns». I de l’altra, la resposta de Jesús és força més matisada que en Marc. On aquest posava en boca de Jesús: «Com és que no creieu?» (literalment, on és la vostra fe?), Mateu diu: perquè sou tan covards, homes de poca fe! Amb aquestes adaptacions Mateu fa del miracle una veritable catequesi, que és una exhortació als deixebles a tenir confiança en Jesús. Perquè convé subratllar que, en aquest episodi, Jesús és a la barca amb els deixebles. S’acompleix d’aquesta manera el que Jesús prometrà al final de Mateu: «Vet aquí que jo soc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (28,20). La barca, així, esdevé símbol de l’Església. El missatge cristològic de Marc s’amplia i es fa també eclesiològic. Per això la introducció de l’escena diu que els deixebles segueixen Jesús que puja a la barca. És el seguiment de Jesús el que fa l’Església.

Oriol Tuñí sj

Conversa

Després d’escoltar la Paraula de Déu em sento confortat/confortada. Què m’agradaria portar amb mi al llarg d’aquest dia? Què vull recordar de la lectura d’avui?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén