Presència

«Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu». (Salm 46:10).
Senyor, que el teu Esperit em guiï a buscar cada cop més
la teva presència amorosa,
perquè és on trobo descans en aquest món atrafegat.

Llibertat

Senyor, infon en el meu cor
el desig de conèixe’t i d’estimar-te més.
Que pugui respondre a la teva voluntat sobre la meva vida.

Consciència

Benvolgut Senyor, ajuda’m a ser sempre
conscient de les coses importants de la vida,
per cuidar els que m’envolten,
per buscar la teva presència en tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

²⁸»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. ²⁹Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, ³⁰perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Inspiració

Quina invitació més bonica, necessària i clara: «Veniu a mi».

Segurament, quan hom se sent cansat i afeixugat, es fixa més en el cansament físic, psicològic... També pot succeir que un mateix es cansi de «fer el bé» perquè no hi vegi resultats, perquè en el món on vivim no es porta, això de ser bo. Evidentment que sí que el bé es fa de moltes maneres, però quasi sempre no es veu o s’identifica amb els resultats externs: una obra, una missió, tirar endavant una família, ser acollidor del feble...

Per a dir que sí a Jesús, per a gaudir del descans que ell ens ofereix cal una condició prèvia:
estar cansat i afeixugat de tant estimar. El cansament derivat d’estimar Déu amb totes les forces, amb tota la persona humana, no solament cansa, sinó que mata. Morir per amor a Déu en els altres ens porta, mai més ben dit, a un descans «etern» perquè l’amor no mor mai.

Josep M. Bullich i Sarró, sj

Conversa

Senyor, tens gravat el meu nom
al palmell de la mà.
Encara que els altres m’oblidin,
tu no ho faràs mai.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén