Presència

Allò a què presto atenció té un control en la meva vida.
Reflexiono sobre la presència de Déu sempre allà en amor,
enmig de les moltes coses que m’atrapen.
Faig una pausa i prego perquè pugui deixar que Déu,
en aquest precís moment, toqui el meu futur.

Llibertat

Senyor, t’agraeixo el do de la llibertat.
Ajuda’m a ser íntegre en l’ús d’aquest do.
Soc lliure per a prendre decisions.
Ajuda’m a escollir de seguir-te a tu,
per viure d’una manera cristiana i tenir cura dels altres.
Recorda’m que sempre tingui en compte aquells que són menys afortunats que jo:
els oprimits, els presoners, aquells que no són lliures de pregar en públic.
Guia’m sempre perquè pugui trobar la teva santa voluntat en tots els fets de la meva vida.

Consciència

Senyor, m’has dit que sóc «llum del món».
Fes-me ser conscient d’aquells que vols que serveixi,
els qui pateixen fam i els sense sostre,
els malalts i els indigents,
els forasters i els refugiats.

La Paraula de Déu

¹⁷En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, * a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. ¹⁸Joan deia a Herodes:
—No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. ¹⁹Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, ²⁰perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat. ²¹L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit * i als prohoms de Galilea. ²²Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
—Demana’m el que vulguis i t’ho donaré. ²³I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ²⁴La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
—Què haig de demanar?
Ella li respongué:
—El cap de Joan Baptista. ²⁵La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
—Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. ²⁶El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ²⁷Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. ²⁸Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. ²⁹Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Inspiració

Herodes respectava Joan perquè sabia que era un home de Déu. L’escoltava, quedava perplex i meditava tot el que li sentia dir. A l’hora de la veritat, però, la seva vida era ben diferent del que sovint meditava i es proposava. A tu no et passa una cosa semblant? Dins teu, no hi ha un petit Herodes?
+ M’agraden les coses de Déu i les respecto.
+ Trec profit quan medito, reflexiono i prego sobre el que em diuen persones profundes i espirituals.
+ Però també m’agrada quedar bé amb tothom, ni que hagi de claudicar, sovint, respecte de coses o principis fonamentals.
+ Sovint les circumstàncies em fan actuar de manera contradictòria amb el que sento, crec i penso.
+ Potser em deixo arrossegar per la sensualitat, ni que sigui subtilment i, sense adonar-me’n, hi vaig quedant progressivament atrapat.
Què hauries de fer per a ser lliure i alliberador com Joan Baptista i tants altres profetes antics i actuals? Per què no demanes avui al Senyor el do de l’honestedat, de la coherència i de la fidelitat? És possible que així tu també puguis ajudar els altres com un veritable profeta dels nostres temps.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén