Presència

Senyor, Déu i Creador meu,
estigues ara al meu costat.
La meva ànima anhela la teva presència.

Llibertat

«Un tronc d’arbre, gruixut i sense forma,
no creuria mai que podria convertir-se en una estàtua,
admirada com una escultura meravellosa,
i no se sotmetria mai al cisell de l’escultor,
que amb la seva inspiració veu el que en pot fer» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de deixar-me modelar pel meu Creador que tant m’estima.

Consciència

Que meravellós és poder
entrar a la teva presència, Senyor.
No importa l’hora que sigui,
no importa en quin lloc soc,
només necessito dir el teu nom.

La Paraula de Déu

²¹Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. ²²Llavors Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo:
—Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà. ²³Però Jesús es girà i digué a Pere:
—Ves-te’n d’aquí, Satanàs! YEm vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

²⁴Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. ²⁵Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. ²⁶Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

²⁷Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres.

Inspiració

Senyor avui ens «comences a explicar» que cal portar la creu: el primer anunci de la passió. Necessitaràs fer-nos-el tres vegades...! I nosaltres ens hi haurem d’escarrassar perquè prou saps que aquesta no és gens la «nostra saviesa» (1Co 2,6...).

I haurem de conjugar el «nou ensenyament» amb el que vam viure amb tu a Galilea. Ara que comencem el camí a Jerusalem en guardem encara el bon regust:
+ Al començament a Canà ens abastires d’un vi com mai, i l’assaborírem gratament (i alguns de la colla de pagesos invitats en feren un gra massa i tot!), i tu i santa Maria esguardàveu la gresca de la festa tendrament.
+ I aquell dissabte, enmig del blau del cel i l’or del blat, desgranàrem espigues (que saboroses que eren, Déu Creador...!), i tu ens defensares dels retrets puritans dient que cal gaudir del dissabte, fet per a l’home.
+ I enmig d’aquest capteniment anaves agafant fama de «bon vivant», golut i bevedor, amic de la xusma de pecadors de tota mena. Òbviament, els ascetes i dejunadors ens veien amb mals ulls..., i potser amb enveja.

En la teva manera de viure «tocàrem Déu»...! Ens descobrírem fruint de la Bona Notícia. També aleshores ens havies anunciat que «ja els arribarà el dejuni, quan l’Espòs els sigui arrabassat». Jesús, l’evangeli d’avui ens fa integrar la «dialèctica» de les coses.

Ens cal llegir, molt a poc a poc tot el text. I encomanar-nos molt a sant Pere (en qui ens trobem tan ben reflectits), el bon amic que vol estalviar ingènuament a Jesús el camí de la creu.

Francesc Riera i Figueras, sj / Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: / https://h1.nu/1wSQn

Conversa

M’assec en silenci amb el meu Déu, que coneix tots els meus pensaments, totes les meves necessitats i tots els meus desigs, i deixo que ell em cuidi en aquesta estona. Rebo l’aliment que necessito per al camí.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén