Inspiració
Si anem pel món sense deixar-nos beneir per l’Amor creador del Pare, si, tancats en nosaltres mateixos, no captem el desig del seu Esperit per omplir el nostre cor, la persona perd lluminositat i esplendor i el cor s’endureix, es fa rígid, amb el perill que s’esquerdi.
Quan girem la mirada vers ell, una llum càlida i densa fa radiant el nostre vestit, l’acoloreix amb tons impensables i li confereix un tacte protector i suau.
Si li obrim el cor, li fem espai i ens deixem omplir de la seva presència, a poc a poc es va transformant de pedra en carn i s’emmotlla al regal que rep i l’embolcalla.
El Senyor se’ns ofereix cada dia, incansable i feliç de fer-ho; en cada inspiració ens oxigena, amb cada batec reparteix la vida a totes les cèl·lules. Tot perquè ho ha volgut així de meravellós.
Si nosaltres, agraïts i amb humilitat de cor, ens disposem a rebre’l, amb el vestit nou i resplendent de la seva compassió i tendresa, caminarem cap a la comunió de la humanitat.
El dejuni per a disposar la nostra fragilitat i la pregària per a agrair i demanar gràcia per a mirar-lo sempre a ell.
Mercè Almirall