Presència

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mateu 11:28). Aquí em tens, Senyor. Vinc a buscar la teva presència. Anhelo el teu poder curatiu.

Llibertat

Tot el que m’envolta té la capacitat de treure de mi un amor i una vida més plens.
Tot i així, els meus desitjos sovint es queden atrapats en il·lusions de plenitud.
Demano que tu, Déu, a través de la meva llibertat, puguis orquestrar els meus desitjos
en una melodia vibrant, amorosa, rica en harmonia, complint la teva voluntat a través de mi.

Consciència

Tots nosaltres som pelegrins en camí cap a tu, Senyor.
Que puguem contemplar el teu pas a la terra,
i, amb la teva ajuda, seguir els teus passos.

La Paraula de Déu

³⁹Els digué encara una paràbola:
—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? ⁴⁰El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. ⁴¹Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴²Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

Inspiració

Realment sobta que Jesús tragués un tema com el d'avui en la societat tan difícil del seu temps, tan plena de greuges. Demanar a algú que no vegi la brossa del germà i que s'adoni de la biga que porta no és fàcil, i menys en certs contextos històrics o relacionals.

Jesús convida a fer un salt, a mirar més enllà, sempre aquest més, més enllà. Si ens aturem en l'ull de l'altre no avançarem, ni nosaltres ni l'altre. Primer, viatge endins de la nostra pròpia humanitat, allà on sabem quin preu té l'autenticitat del que som, del que diem, aquest viatge perenne al fons d'un mateix per a saber qui som, amb totes les nostres contradiccions, i poder-nos anar treballant; després, només després, podrem dir al germà: «fem camí amb la teva brossa i veurem com pot marxar».

Ai, quants mestratges es pretenen fer sense primer haver passat pels deures amargs de l'anàlisi de la pròpia experiència, primer i sempre primer, capbussar-se en un mateix, fer el viatge del coneixement propi, treballar-se incansablement i, només des d'aquí, amb tota la humilitat, gosar fer camí amb l'altre. Cada paraula d'acompanyament o simplement del nostre dia a dia familiar, o laboral, o relacional, hauria de ser mesurada sota aquest passatge. Vigilar els pensaments, els sentiments, els prejudicis. Jesús ens va donar un avís i una crossa amb els quals poder viure i acompanyar.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén