Presència

La pau de Déu és el tresor dels tresors, «la perla de gran preu». Senyor, que experimenti aquesta pau ara mateix, en la teva santa presència.

Llibertat

Procuro desprendre’m de prejudicis i mentalitats estretes
que puguin entelar la meva visió en aquesta estona.
Els deixo en mans de la misericòrdia de Déu
de manera que ara puc pregar amb llibertat.

Consciència

Déu, en la teva amorosa presència em sento distès/distesa; quan ja s’acaba el dia
començo des d’aquesta estona i vaig mirant enrere, moment a moment.
Acullo amb gratitud tota la bondat i la llum rebudes.
Escolto les ombres i el que em diuen,
buscant que tu, em comprenguis, em perdonis i em sanis.

La Paraula de Déu

²¹Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? ²²Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

²³»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. ²⁴Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. ²⁵Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. ²⁶Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.²⁷»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. ²⁸»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. ²⁹»El company se li va llançar als peus i li suplicava: »—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. ³⁰»Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. ³¹»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. ³²El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ³³¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? ³⁴»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. ³⁵»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Inspiració

Aquestes setanta vegades set, aquest «tingues paciència» i aquest servidor dolent, quants moments ens han fet pensar? Perquè tots podríem dir: Senyor, jo també soc aquest... El perdó és un tema difícil, espinós, que no permet paraules fàcils... Una lliçó pendent, cridada a ser repensada sempre.

Misericòrdia i justícia. El perdó no ens porta a oblidar; ens porta a reflexionar. No esborrem el que fan o el que ens han fet. Hem de considerar aquells mals i saber-los situar. Hi ha coses que, a la vida, sempre ens faran mal. No obstant això, nosaltres tenim una direcció, anem cap a algun lloc i passem per moltes creus. Portem dolor al cor. Però el que no ens podem permetre és desitjar el mal a l’altre, pagar amb la mateixa moneda: ens perdríem i la nostra vida no està en venda. Nosaltres ens hem cregut Jesús, i tot i que l’abisme del mal ens esquitxa i ens esquitxarà, no podem deixar mai d’intentar construir el Regne. El mal no ens pot convertir en unes altres persones. El dolor és dolor, i ho serà, no es pot passar per alt, però no ens farà canviar, hi ha uns valors més alts als quals no renunciarem, perquè creiem en la Vida i en la petita vida de cada dia.

M. Lluïsa Geronès Estrada / Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: / https://h1.nu/1Dt8L

Conversa

Els amics no guarden secrets els uns dels altres.
Mentre prego, puc mirar Jesús com el meu amic
i comparteixo els meus pensaments més íntims amb Ell,
confiant que Ell entén?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén