Presència

«Resteu assossegats i sapigueu que jo sóc Déu». (Salm 46:10)
Senyor, que el teu Esperit em guiï
per buscar la teva presència amorosa
cada vegada més i més. Perquè és aquí
que trobo repós i alleujament
d’aquest món atrafagat.

Llibertat

Demano l’ajuda de Déu
per a estar lliure de les meves preocupacions,
per a obrir-me a Déu en aquesta estona de pregària,
per a poder conèixer, estimar i servir més Déu.

Consciència

Sabent que Déu m’estima incondicionalment,
em puc permetre el luxe de ser honest/honesta amb ell.
Com ha estat l’últim dia i com em sento ara?
Comparteixo els meus sentiments obertament amb el Senyor.

La Paraula de Déu

¹³Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home.^{, 14}I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, ¹⁵perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.^,

¹⁶Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

¹⁷Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Inspiració

Avui celebrem l’Exaltació de la Santa Creu, una festa que ens convida a posar la mirada en Jesús amb els braços estesos donant la vida per amor. L’evangeli ens parla de guarició, de la possibilitat de ser curats dels nostres mals si gosem posar els ulls en aquest gest d’amor tan teixit, al mateix temps, de dolor i patiment.

Quan apareix el dolor, quan el patiment posa la petjada en la nostra vida, la nostra cultura, la nostra sensibilitat, ens convida a no mirar, a fer com si no existissin..., però adorar la creu ens endinsa en un procés d’integració en què el patiment, el propi i el que ens envolta, són acollits i reconeguts com a part de la nostra realitat. Podem viure protegits, amagats de les nostres pèrdues, de les nostres ferides, de les ferides del nostre món, o podem trobar la manera de restar senzillament, de posar tendresa en espais que reclamen bondat, amor, dignitat i justícia. No hi ha alternativa: per a adorar el Crucificat, hem d’aprendre a adorar els crucificats, hem d’aprendre a no retirar la mirada quan la seva història i la seva existència creuen la nostra.

I aquesta mirada que resta, entestada a posar bellesa allí on aparentment no n’hi ha, ens guareix, ens regala gustar «l’amenaça de Resurrecció» que el dolor integrat i abraçat ens porta.

Patrícia Hevia Colomar, rscj

Conversa

Estimat Jesús, puc obrir-te el meu cor.
Puc dir-te tot el que em preocupa.
Sé que t’importen totes les preocupacions de la meva vida.
Ensenya’m a viure conscient
que tu que em cuides avui,
em cuidaràs demà i tots els dies de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén