Presència

Quan vingui a la teva presència, Senyor,
sé que soc davant del meu Creador.
M’has creat per amor.
Fins i tot saps el nombre de cabells que tinc al cap.
La teva presència, Senyor, és el regal més gran de tots.

Llibertat

Necessito deixar de banda el soroll, alçar-me damunt seu:
El soroll que interromp, que separa,
el soroll que aïlla.
Necessito escoltar Déu de nou, en quietud i silenci.

Consciència

Com em trobo avui?

On soc amb Déu? I amb els altres?

Tinc alguna cosa per a agrair? Si és així, en dono gràcies.

Hi ha alguna cosa que em sap greu? Llavors en demano perdó.

La Paraula de Déu

³¹»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? * A qui s’assemblen? ³²S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient:

“Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”

³³Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”; ³⁴ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” ³⁵Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.

Inspiració

Avui en dia estem molt acostumats a la desqualificació. El recurs més fàcil i molt freqüent, en l’actualitat, és la desqualificació personal.
Pensem que no és gens dolent malparlar dels altres, difamar, calumniar..., perquè tothom ho fa. Fins i tot és una pràctica habitual en els mitjans de comunicació i entre els partits polítics.

La millor manera de quedar-me tranquil en la meva postura, sovint no gaire encertada, és atacar, difamar i fins i tot calumniar tot aquell que em digui una veritat que exigeixi un canvi o una conversió per a la meva persona.
Joan Baptista, el precursor, i els «nous Joans Baptistes» actuals, reclamen de nosaltres una vida més austera, més coherent amb els principis evangèlics, més solidària amb les necessitats del nostre món...

I la nostra reacció, massa freqüent, és tractar aquests tals d’il·luminats, d’exagerats, de radicals, de poc espirituals... O també, i com va passar al mateix Jesús, els qualifiquem d’inconseqüents, de vividors, de goluts i bevedors...

Sovint qualsevol excusa és bona per no variar la nostra situació, ni el nostre pensament, ni la nostra vida.
Demanem a Nostre Senyor que siguem capaços d’una conversió progressiva i constant. Que sempre estiguem disposats a millorar i a treballar per un món segons el desig de Déu.

Xavier Rodríguez, sj

Conversa

Senyor, sé que quan m’adreço a tu no calen paraules.
Tu pots veure el meu cor.
Coneixes els meus desitjos i les meves necessitats.
Em poso a les teves mans.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén