Presència

Quan entro en aquest temps de pregària, prenc consciència de la meva respiració, el do de Déu que em manté la vida. Em permeto respirar una mica més lentament, profundament i suaument durant uns moments.

Llibertat

Pare del cel, fes-me conscient de tot allò que carrego avui i fes-me la gràcia de posar-ho al peu de la creu i entrar així lliurement en aquesta estona de pregària.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

³⁴Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, ³⁵i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: ³⁶—Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? ³⁷Jesús li digué:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. ³⁸Aquest manament és el més gran i el primer. ³⁹El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. ⁴⁰Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.

Inspiració

Les paraules de Jesús ens mostren “l'essència” que mou la vida: l'AMOR. Per la resposta que Jesús dona als fariseus podem deduir que allò important i decisiu és que l'home sàpiga estimar Déu i el proïsme.

Estimar Déu no crec que sigui simplement estar bé amb Déu i continuar fent.

Ser cristià no és sentir-se bé ni malament, sinó sentir a qui viu malament, pensar en aquells que pateixen i reaccionar davant la seva impotència sense refugiar-nos en el nostre propi benestar.

Déu és una presència amorosa que vivifica i encoratja el nostre ésser i el nostre obrar. Una font de vida que ens empeny a estimar amb profunditat la vida, els éssers vius, les coses i, sobretot, a tothom (homes i dones).

L'amor s'oposa a dues actituds força arrelades a la societat actual. En primer lloc, la indiferència entesa com a insensibilitat, rigidesa de ment, manca de cor. En segon lloc, l'egocentrisme i el desinterès pels altres.

Pere Casaldàliga va descriure meravellosament el sentit d'aquests dos manaments: «Al final del camí em diran: Has viscut? Has estimat? I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms»

Així sigui.

Emili Reimat / Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: / https://tuit.cat/lXcgB

Conversa

«No hi ha condemna per als que estan en Crist Jesús». (Romans 8:1). M’adreço a Aquell que m’estima i em coneix millor del que em puc estimar o conèixer a mi mateix/mateixa. Li demano el que ara necessito.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén