Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 11:1-4

Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.

Dona’ns cada dia el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.

Reflexió

La resposta del nostre Senyor a la petició dels seus deixebles d’ensenyar-los a pregar posa de manifest la gran simplicitat i profunditat de l’oració del Senyor. En lloc d’oferir una fórmula complexa, Jesús proporciona una pregària que inclou lloança, submissió a la voluntat de Déu, dependència diària, perdó i protecció del mal. Això ens ensenya que l’oració genuïna consisteix a fomentar una relació propera i personal amb Déu, en què compartim obertament les nostres necessitats, expressem gratitud i busquem la incorporació al seu propòsit diví.

Dirigir-nos a Déu com a “Pare” ens crida a reconèixer la nostra humanitat compartida i a tractar tothom com a germà. Pregar perquè vingui el Regne de Déu ens insta a participar activament en la creació d’un món de justícia, pau i amor. Demanar el pa de cada dia ens recorda la nostra responsabilitat de garantir que es cobreixin les necessitats bàsiques de tothom, tant físiques com espirituals! Cercar el perdó així com perdonem els altres posa èmfasi en la importància de la reconciliació i la misericòrdia en les nostres relacions. En involucrar-nos profundament en cada aspecte de l’oració del Senyor, transformem la nostra pregària en una guia dinàmica per a viure la nostra fe d’una manera pràctica i impactant.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

No et preocupis de tenir les paraules adequades; preocupa’t més aviat de tenir el cor correcte. No busquis l’eloqüència; només l’honestedat.

– Max Lucado

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.