Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 9:18-22

Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
—Qui diu la gent que soc jo?
Ells respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu.
Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.
Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.

Reflexió

Quan Jesús pregunta als seus deixebles: “Qui dieu que sóc, jo?”, la resposta de Pere: “El Messies de Déu”, marca un moment clau en la seva comprensió de la veritable naturalesa de Jesús. Aquest reconeixement ens desafia a aprofundir en la nostra pròpia comprensió de qui és Jesús en la nostra vida. Contemplar els seus ensenyaments, les seves accions i el profund misteri de la seva identitat com a Messies, ens anima a afirmar la nostra fe i a permetre que transformi la nostra vida, guiant les nostres accions i decisions.

La revelació de Jesús que el Fill de l’home ha de passar pel patiment, el rebuig i la mort abans de ser ressuscitat el tercer dia introdueix la paradoxa del camí cristià. Aquest missatge ens crida a acceptar la realitat que seguir Jesús implica portar les nostres pròpies creus i afrontar les proves amb fe i coratge. Entenent que el sofriment pot conduir a la redempció i a una vida nova, som convidats a perseverar en els nostres reptes, confiant en el pla definitiu de Déu per a la nostra salvació i el bé més gran que pot sorgir de les nostres lluites.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Els qui preguen amb fe tenen fervor i el fervor és el foc de la pregària. Aquest foc misteriós té el poder de consumir tots els nostres defectes i imperfeccions, i de donar a les nostres accions vitalitat, bellesa i mèrit.

– Santa Francesca Xavier Cabrini (Mare Cabrini)

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.