Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 15:1-3, 11-32

Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
—Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
—Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
»—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
»—Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
»Però el pare digué als seus criats:
»—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
»—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
»El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
»—Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
»El pare li contestà:
»—Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Reflexió

La paràbola del pare bo il·lustra bellament l’amor i la misericòrdia inacabables de Déu pel pecador que es penedeix. Malgrat el comportament temerari i immoral del fill, el pare el rep amb els braços oberts i una festa de celebració. La història ens anima a confiar en el perdó infinit de Déu i a apropar-nos-hi amb un penediment veritable, sabent que ell sempre està disposat a abraçar-nos. També ens convida a emular aquesta compassió divina en la nostra pròpia vida, perdonant els altres i rebent-los de nou amb amor.

La reacció del fill gran davant el retorn del seu germà posa de manifest el perill de l’autojustícia i la falta de compassió. Tot i que ha estat obedient i treballador, el seu cor està tancat a l’alegria de la reconciliació i del perdó. Això serveix com a recordatori per a examinar les nostres pròpies actituds, assegurant-nos que la nostra fe no es basa només a seguir normes, sinó també a conrear un cor de misericòrdia i comprensió. Ser un veritable deixeble implica alegrar-se en la redempció dels altres i abraçar un esperit de generositat i gràcia.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

No pots tornar enrere i canviar el principi, però pots començar per on ets i canviar el final.

– C.S. Lewis

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.