Presència

Quan entro en aquest temps de pregària, prenc consciència de la meva respiració, el do de Déu que em manté la vida. Em permeto respirar una mica més lentament, profundament i suaument durant uns moments.

Llibertat

Et dono gràcies pel do de la llibertat, Senyor.
Concedeix-me que sempre pugui escollir seguir-te.
Fes que sigui sempre conscient dels teus camins,
del teu amor i la teva preocupació per tothom.

Consciència

Senyor, passant temps en la teva companyia, que em torni més semblant a tu, perquè els altres vegin el Crist en mi i coneguin el teu amor.

La Paraula de Déu

¹En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ²Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

³—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

⁴»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

⁵»Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

⁶»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

⁷»Feliços els compassius, perquè seran compadits.

⁸»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

⁹»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

¹⁰»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

¹¹»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. ¹²Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Inspiració

Moisès va donar al poble la llei. La Llei ensenya on està el pecat, però no dona la força per vèncer-lo. Sant Pau ens diu que la llei mata i l’Esperit vivifica. (2Co 3,6). Les benaurances son l’Esperit que manca a la llei de Moisès. No son la nova llei, sinó la plenitud de la llei que Jesús ens dona amb el seu Esperit. (Mt.5,17) No és llei sinó Evangeli, no és llei sinó Bona Nova. La Bona nova dona la força de l’Esperit, i t’invita a fer-ne el fonament de la teva vida.

Jesús, donant-nos les Benaurances, va fer el retrat de si mateix: Ell és el pobre en l’esperit, ell és el pacífic, ell és l’humil i el compassiu, ell és el perseguit per ser just...
Viure segons aquest esperit de Jesús, no és qüestió de voluntarisme, sinó contemplació, coneixement interior de Jesús, compenetrar-se amb Ell, viure del seu esperit, fins a poder dir com Sant Pau: Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. (Gal 2, 20).

Ramon Ribas sj

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén