Pregària d’obertura

En venir a la teva presència, afina el meu cor als murmuris de la teva saviesa, a les mocions del teu Esperit i a la quietud de la teva pau.

Evangeli

Lluc 1:67-79

Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:
—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel:
ha visitat el seu poble i l’ha redimit;
fa que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal.
Ha mostrat així el seu amor als nostres pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
amb santedat i justícia, tota la vida.
»I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
faràs saber al poble que li ve la salvació,
que li són perdonats els seus pecats.
Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà el sol naixent que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de pau.

Reflexió

Zacaries esclata en pregària com a resposta al naixement del seu fill i proclama Jesús com el sol que neix, que ens visita amb la seva llum, reflex de la misericòrdia de Déu. Profetitza la vinguda de Jesús, aquest «Altíssim», com un infant vulnerable que porta la llum als qui són en la fosca i els guia pel camí de la pau.
L’últim Nadal era al Caire i, amb la meva néta de dos anys i mig, vaig passar pel costat d’un home estès a terra en un estat molt greu. En mirar aquell home, ella va dir: «Per què jeu aquí?». Vaig respondre: «Perquè està malalt». «Per què?». «Perquè no té casa». «Per què?… Per què?… Per què?». Ja no tenia més respostes. L’endemà, l’home ja no hi era, però al paviment hi quedava una taca dels seus fluids corporals (al Caire no hi plou). La mort hauria estat un do per a aquell home. Aquella marca, juntament amb les preguntes de la meva néta, em van portar a reflexionar sobre què puc fer per a portar al món la llum que hi ha en els ulls d’un infant («per il·luminar els qui viuen en tenebres i a les ombres de la mort…»).
Com a pares i cuidadors, tenim el paper de nodrir aquesta llum interior, oferint el suport i l’encoratjament que l’ajuden a brillar amb intensitat. El Nadal és la festa de Jesús, la llum de la vida, i, passant temps amb Déu, podem omplir-nos de la seva llum. Podem estar amatents i vigilants envers aquells que són a les ombres de la mort, mostrant i escampant bondat allà on siguem.

Oració de reflexió

Senyor, omple’m amb la llum del teu amor aquest Nadal.
Que la meravella de la mirada d’un infant desvetlli en mi la compassió.
Ajuda’m a portar la teva llum al món —als qui pateixen, als qui necessiten esperança— i a resplendir amb l’escalf de la teva presència.

Oració final

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic ajagut,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist en la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist en totes les orelles que m’escolten.

A Déu siguin donades gràcies per Jesucrist, nostre Senyor!
Amén.
— Sant Patrici