Pregària d’obertura

Ens instal·lem i permetem que el cos es relaxi. Prenem consciència de la nostra respiració. Que puguem respirar en el teu amor mentre inspirem i expirem.

Evangeli

Mateu 9:27-31

Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor.
Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe.
I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga.
Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.

Reflexió

És difícil veure-hi clarament en la foscor, i els ulls triguen una mica a adaptar-se. En la meva vida intento veure les coses no solament en blanc i negre, sinó en molts tons de gris. Com a ésser humà, no soc pas perfecte. Tinc una perspectiva limitada; de vegades veig les coses d’una manera diferent dels altres. Quan em trobo jutjant les persones, quan no les puc veure com realment són, demano a Déu que “tingui pietat de mi”. Sóc conscient que potser no sempre hi veig clarament i, per tant, no sempre veig la imatge completa. Com a mare d’una família nombrosa, la meva ment s’ha obert a moltes circumstàncies que no hauria desitjat. He hagut d’excavar profundament per a veure-hi amb un cor il·luminat. Efesis 1,18-19: “Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dona entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç amb què va obrar en el Crist”.

Oració de reflexió

Senyor, obre els ulls del meu cor perquè hi vegi com tu.
Quan la meva visió sigui borrosa, porta suaument la teva llum.
Ajuda’m a mirar amb misericòrdia, no amb judici.
Dóna’m saviesa per a reconèixer els teus camins i veure clarament l’esperança a la qual em crides.

Pregària final

“Viu amb fe i esperança, encara que sigui a les fosques, perquè en aquesta foscor Déu protegeix l’ànima. Deixa la teva preocupació en Déu, perquè ets d’ell i ell no t’oblidarà. No pensis que et deixa sol / sola, perquè això seria fer-li un mal.”

– Sant Joan de la Creu