Divendres de la segona setmana d'Advent

Pregària d’obertura

Déu, fes-me estar quiet/quieta i saber que ets amb mi. Ajuda’m a rendir-me a la teva presència serena, deixant anar les angúnies. Confio que em guies cap a una comprensió més profunda del teu amor per mi.

Escriptura

Mateu 5,44
»Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.

Reflexió

És fàcil estimar les persones amb qui estem d’acord o aquelles que trobem senzill d’estimar, però també se’ns demana estimar els nostres enemics i pregar per aquells que ens persegueixen. Recordo un moment de la meva vida en què vaig ser objecte d’una acusació injusta i falsa davant d’un grup de persones. La commoció va ser tan gran que no vaig poder parlar. Em va costar molt superar-ho mentre lluitava amb pensaments i sentiments de dolor. Això em va mantenir encadenada en una mentalitat que m’impedia avançar. Finalment, em vaig adonar que Déu caminava al meu costat mentre feia aquest viatge amb ell a través d’aquesta experiència. Em va agafar la mà i em va ajudar a afrontar aquesta situació amb coratge.

En el nostre món, veiem persones que adopten opinions extremes i que fins i tot actuen amb violència. Això queda molt lluny del desig de Jesús: «Que tots siguin u» (Joan 17,21). Déu necessita la nostra ajuda per a transformar cors i ments, confiant que ell és en el nostre món convulsiu i actua a través de les persones que caminen al seu costat. Personalment, em costa pregar per a aquelles persones que fan mal als altres, i només ho puc fer quan soc sincera amb Déu sobre els meus sentiments de ràbia i frustració. Llavors, normalment trobo la força per a pregar per ells, cosa que crec que és un bon començament. Aquesta consciència em manté humil, adonant-me que tinc molta feina a fer en el meu camí espiritual.

Oració de reflexió

Senyor, si em costa estimar aquells que m’han fet mal, abraça’m.
Ajuda’m a ser sincer/sincera amb els meus sentiments i a recolzar-me en la teva força.
Ensenya’m a mirar amb els teus ulls i deixa que el teu amor em sani.

Pregària final

«El que se’ns demana és estimar; i aquest amor mateix ens farà dignes, tant a nosaltres com al nostre proïsme, si és que res ho pot fer. De fet, aquesta és una de les coses més significatives del poder de l’amor. No hi ha cap manera sota el sol de fer que un home sigui digne d’amor, tret d’estimar-lo. Tan bon punt s’adona que l’estimen —si no és tan feble que ja no pugui suportar que l’estimin—, se sentirà instantàniament digne d’amor. Hi respondrà traient de les seves pròpies profunditats un valor espiritual misteriós, una identitat nova a la qual dona vida l’amor que se li adreça».

– Thomas Merton