Pregària d’obertura

Reposa en aquest moment present i deixa que el teu cos es relaxi.
Deixa que la ment s’assereni.
Allibera’t dels pensaments i preocupacions,
i limita’t a ser present en aquest instant.

Evangeli

Lluc 1:5-25

En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada.

Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué:
—No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
Zacaries preguntà a l’àngel:
—Com puc saber que serà així? Jo ja soc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
L’àngel li va respondre:
—Jo soc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.

Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut.
Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva.

Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»

Reflexió

Zacaries posa en dubte el missatge de l’àngel, ja que ell i Elisabet són massa grans per a tenir fills. Zacaries era sacerdot, un home entregat a les seves funcions sacerdotals, però tot i així va subestimar el camí i el poder de Déu. Quan diu: «Com puc saber que això és així?», no creu que allò impossible pugui esdevenir possible, i queda mut. «Els cors són provats i purificats» (Proverbis 17,3). La fe de Zacaries és posada a prova; sembla mancar-li alguna cosa segons el criteri de confiança plena de Déu.
Les pregàries de Zacaries són escoltades amb el naixement del seu fill, Joan Baptista, que tenia una gran fe. Què ens vol dir, això? A vegades, el temps de Déu no és només diferent del nostre: és infinitament més savi. No som nosaltres qui tenim sempre el control, sinó Déu.
De manera semblant, he pregat per una mateixa intenció durant anys i encara continua oberta, però sento que no tinc cap altra opció, perquè escapa al meu control. De vegades hem de reconèixer que Déu pot estar fent alguna cosa que no comprenem i, amb humilitat, renunciar a la necessitat d’entendre-ho tot. Quan li presentem els nostres pesos, cal que tinguem confiança en ell i en el seu temps. Déu ens assegura que és amb nosaltres en el dolor i que ens ajuda a sostenir-lo, mentre esperem que el seu pla es desplegui en la nostra vida.

Oració de reflexió

Senyor, quan no entenc els teus camins, ajuda’m a confiar en la teva saviesa.
Ensenya’m a esperar amb paciència i esperança,
fins i tot quan les respostes semblen llunyanes.
Obre el meu cor per a esperar allò inesperat
i trobar la pau en saber que tu actues més enllà del que puc comprendre.

Pregària final

«Sobretot, confia en la lenta obra de Déu. Som, ben naturalment, impacients en tot i voldríem arribar al final sense demora. Ens agradaria saltar-nos les etapes intermèdies. Ens impacienta trobar-nos en camí cap a alguna cosa desconeguda, alguna cosa nova. I tanmateix, la llei de tot progrés és que es fa passant per algunes fases d’inestabilitat, i que això pot durar molt de temps».
– Pierre Teilhard de Chardin SJ (Patient Trust, una pregària sobre la lenta obra de Déu)