Pregària d’obertura

Com et sents ara mateix: amb el cor pesant o amb el cor lleuger?
Acull amb dolcesa la manera com estàs, tal com Déu t’acull en la seva presència.

Escriptura

Lluc 1,26-38

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
—Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.

Reflexió

La salutació de l’àngel a Maria, «l’afavorida», indica la seva relació única i especial amb Déu, beneïda i escollida per a portar Jesús al món. Però, com Maria, també nosaltres podem guardar aquesta salutació al cor com si ens fos adreçat personalment. Podem gosar creure que som molt afavorits i convidats a portar Jesús a aquest món. Podem reflectir l’amor de Déu a través de la nostra relació amb els altres, ajudant-los a veure que són acollits, estimats i cuidats. L’exemple de Maria, en la seva relació fidel, ens ajuda a meditar el misteri de Déu, que desitja ardentment aquesta proximitat amb nosaltres. Veiem que ella estava profundament trasbalsada, perplexa, i tanmateix la seva confiança en Déu li va permetre dir que sí, tot i que això no tenia gaire sentit per a ella. Va perseverar fent un pas rere l’altre i deixant que l’obra de Déu es revelés.
Com Maria, se’ns farà la gràcia de respondre a les circumstàncies de la vida quan restem a prop de Déu i confiem en el seu amor fidel. El nostre «sí» a Déu pot no ser sempre fàcil, sobretot quan arriben les dificultats: acceptar les nostres creus, com ara el dol, la malaltia o l’envelliment. Sigui quina sigui la prova que afrontem, Déu ens demana que li donem la mà i confiem en la seva capacitat de guiar-nos tant en els temps foscos com en els bons. Podem assemblar-nos més a Jesús deixant que el «Déu de les sorpreses» ens transformi en ell mateix. I, pregant amb Maria, tots podem anar fent un pas rere l’altre.

Oració de reflexió

Senyor, com Maria, ensenya’m a confiar en el teu pla, fins i tot quan no puc veure el camí que tinc al davant.
Ajuda’m a fer un pas rere l’altre, agafant la teva mà amb fe.
Que el meu cor es mantingui obert a les teves sorpreses, i que el meu «sí» silenciós porti la teva llum al món.

Pregària final

Que res no et torbi,
que res no t’espanti.
Tot passa.
Déu no es muda.
La paciència tot ho abasta.
Al qui té Déu,
res no li falta.
Només Déu basta.

– Santa Teresa d’Àvila