Dissabte de la primera setmana d'Advent
Pregària d’obertura
En entrar a la teva presència, sintonitza el meu cor amb el xiuxiueig de la teva saviesa, els suggeriments del teu esperit i la quietud de la teva pau.
Evangeli
Mateu 9:35-10:1,5-8
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
Reflexió
La imatge d’un pastor per a mi és la d’algú que cuida, protegeix i guia les seves ovelles cap a la seguretat. Hem sobreviscut a la infància per haver tingut persones importants per a nosaltres que ens supervisaven. Els nens en un parc infantil no s’adonen de la persona a càrrec de qui estan, que els manté segurs. Els parcs infantils són segurs però desafiadors, depenent de l’edat i la personalitat del nen; alguns són cautelosos, mentre que altres prenen riscos. És una feina amagada. Jesús va intentar mantenir-se amagat en el seu ministeri, però va aconseguir atreure i guiar multitud de persones amb la seva compassió i saviesa. Com a cristians, cuidar una generació la següent pot ser una feina ingrata, però que porta pau, ja que ens ajudem els uns als altres a portar-nos a casa. La nostra veritable llar, que és la pau de Déu, no és una emoció fugaç, sinó un do durador que supera la comprensió humana (Filipencs 4:7). Sigueu fidels en l’oració i romangueu en el consol; és el que anhelem. Potser no sempre ens n’adonem, però la pau durarà per tota l’eternitat. El model de discipulat de Jesús és desafiador però gratificant. “El Regne del cel s’ha acostat”.
Oració de reflexió
Senyor, apropa’m al teu cor, perquè pugui compartir la teva compassió.
Ajuda’m a guiar els altres suaument cap a la teva pau.
Que les meves paraules i accions revelin el teu amor.
Que jo sigui una llum tranquil·la per a aquells que busquen, guiant-los a casa cap a tu.
Pregària final
“En aquesta vida no podem fer grans coses. Només podem fer petites coses amb gran amor. La pau comença amb un somriure.”
– Santa Teresa de Calcuta