Pregària d’obertura

Senyor, et dono gràcies per aquest dia.
Ajuda’m, si et plau, a calmar la meva ment de distraccions i omple’m de la teva pau.
Fes callar el meu cor perquè pugui obrir les orelles a la teva paraula
i estar preparada per a rebre allò que necessito.

Evangeli

Lluc 1,26-38

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
—Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.

Reflexió

L’àngel Gabriel va anunciar a Maria, una adolescent, que aviat quedaria embarassada fora del matrimoni i que el fill que havia de néixer seria el Fill de Déu. Una mica aclaparador, no et sembla? Déu tenia una mirada diferent sobre els adolescents de la que tenim nosaltres. No és estrany que Maria necessités sentir aquelles paraules: «No tinguis por».
Com diu santa Teresa d’Àvila: «Jo conec la força de l’obediència, que fa fàcils les coses que semblen impossibles» (Castell interior). No sabem fins a quin punt Maria ho entenia tot, però és per a nosaltres un model de confiança quan les coses no ens són clares. Quan Déu demana alguna cosa, també ens dona l’ajuda, la força i els mitjans per a respondre.
Maria no va posar en dubte si allò passaria, sinó com passaria, intentant entendre’n la logística, i és ben comprensible. És potser una lliçó per a nosaltres? És lícit confiar en Déu i, alhora, tenir preguntes. Maria confiava, però estava oberta a la voluntat de Déu en la seva vida; la seva fe no es fonamentava en la comoditat o en la facilitat, sinó en la confiança en el pla de Déu.
Al capdavall, Maria sabia que podia perdre tot allò que li era important: somiava una celebració de noces com era costum, i amics i família es preguntarien qui podria creure que ella era verge. Gràcies al «sí» de Maria, tenim en Jesús el do més gran de tots. Dir que sí tampoc no és fàcil per a nosaltres, per exemple, quan es tracta de tenir cura dels altres, d’haver de suportar el sofriment i el dol, etc. Necessitem demanar contínuament a Déu la gràcia de poder dir: «Que es faci en mi segons la teva paraula».

Oració de reflexió

Senyor, quan no sé veure el teu propòsit, calma el meu cor ple de preguntes.
Ensenya’m també a esperar amb fe i a confiar en el teu pla més savi.
Ajuda’m a acollir les sorpreses quan arribin,
confiant en les teves maneres amoroses d’actuar.
En l’espera, fes que la fe vagi creixent silenciosament dins meu.

Pregària final

«Concedeix al nostre Senyor el benefici de creure
que la seva mà et guia,
i accepta l’angoixa de sentir-te
en suspens i inacabada».

– Pierre Teilhard de Chardin SJ (Patient Trust)