Pregària d’obertura

Senyor, la meva ànima t’espera. Ajuda’m a asserenar-me i a confiar que aquest temps de pregària em renovarà i il·luminarà, mentre escolto la teva paraula amb esperança.

Evangeli

Lluc 10:38-42, Marta i Maria

Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

Reflexió

Segons el verset 41 d’aquest passatge, veiem Jesús dient a Marta que allò que ella havia triat la portava a estar «neguitosa i amoïnada per moltes coses». Això em recorda una època, fa molts anys, en què esperava un nadó pels volts de Nadal i trobava una mica estressant totes les preparacions i les compres que havia de fer. Aleshores tenia cinc criatures, totes creient en Santa Claus. El meu marit em va dir, com Jesús: «No t’angoixis per comprar els regals, ja ho faré jo». Això era molt poc habitual, perquè sempre era jo qui organitzava i anava a comprar. En aquest cas, jo m’assemblava més a Marta.
En fi, vaig prendre’m seriosament les seves paraules, i el meu nadó va néixer el 23 de desembre. No és gens sorprenent que no s’haguessin comprat els regals de Santa Claus i que la seva mare fos en un llit d’hospital. La vigília de Nadal, el meu marit va anar esverat a les botigues i, per alegria seva, moltes coses eren a meitat de preu. Per sort, era una altra època i ells tenien una edat en què no eren gaire exigents amb el que rebien. Així, doncs, hi va haver alleujament i alegria per a tots quan van venir a veure’m a l’hospital el dia de Nadal. El meu marit, que sol quedar-se en un segon terme, es va veure empès a actuar, mentre que jo, que acostumo a ser la més atrafegada, em vaig poder relaxar tant com em va ser possible. Així vaig poder portar una criatura al món sense un estrès excessiu.

El relat de Maria i Marta ens recorda que hem de trobar un equilibri en la nostra vida. El temps que dediquem a aprofundir en la nostra relació amb Déu ens ajudarà a orientar allò que hem de fer per a gaudir d’aquest Advent, en lloc de deixar-nos atrapar per la pressió d’activitats innecessàries.

Pregària després de la reflexió

Senyor, calma el meu cor neguitós i ajuda’m a trobar l’equilibri en aquest temps tan atrafegat.
Ensenya’m quan he d’actuar i quan he de restar amb tu en silenci.
Que la meva pregària es transformi en accions amoroses, i que les meves accions em tornin a portar a la pregària.
Ajuda’m a descansar i a gaudir de la teva presència en tothom aquest Nadal.

Pregària final

Filipencs 4:4

Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!