Pregària d’obertura

Prenc consciència de la meva respiració. Que en respirar endins i enfora pugui acollir la presència del teu amor, que m’omple de pau. En inspirar i expirar, ho faig amb una actitud d’agraïment per aquest alè de vida.

Evangeli

Mateu 3:1-12

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: —Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.

Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
—Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc.

Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

Reflexió

A mesura que avancem en el nostre camí de pelegrins amb Joan Baptista, veiem com ell obre una manera nova de veure les coses. A vegades tirem endavant sense reflexionar ni escoltar, i en lloc d’això ens deixem distreure, girant en cercles sense parar. En aquest passatge, Joan deixa el desert i recorre totes les regions del voltant del Jordà, proclamant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. El meu difunt marit pujava el Croagh Patrick —una muntanya sagrada dedicada a sant Patrici— descalç, una manera tradicional de fer penitència. El meu fill petit d’aleshores també ho va intentar, descalç, però va ser massa difícil; va canviar d’opinió i es va tornar a posar les sandàlies. Jo ni tan sols vaig intentar pujar-hi sense sabates; no era pas el meu camí. Joan Baptista diu que Jesús batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Obrir el cor a Déu amb foc simbolitza encendre un amor apassionat i transformador i no caure en la complaença, sinó tenir un desig fervent de Déu en el cor. L’Esperit Sant sap què necessitem per a estar encesos d’aquest foc. Sap com atiar-lo perquè puguem preparar el camí del Senyor. Potser l’Esperit ens crida a canviar i a adoptar una manera nova de fer, adequada a la nostra personalitat i al nostre estil de vida. Amb tot el que tenim al cap en un dels moments més atrafegats de l’any, que sapiguem fer espai perquè el nostre cor es connecti amb l’Esperit i així puguem preparar-nos per a la vinguda de Jesús.

Oració de reflexió

Senyor, mostra’m com preparar el camí per a tu en la meva vida.
Encén en mi el foc del teu Esperit, guiant-me pel camí per on em correspon de caminar.
Ajuda’m a escoltar i a canviar si l’Esperit em crida, i a fer espai per a un amor més gran en la meva vida.

Pregària final

«Soc un enllaç en una cadena, un vincle de connexió entre persones. Ell no m’ha creat en va. Faré el bé; faré la seva obra».

– Sant Joan Enric Newman