Pregària d’obertura

Senyor, la meva ànima t’espera. Ajuda’m a assossegar-me i a confiar que aquest temps de pregària em renovarà i m’il·luminarà mentre escolto la teva paraula amb esperança.

Evangeli

Mateu 11:1-11

Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»
Jesús els respongué:
—Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l’Escriptura:

Jo envio davant teu el meu missatger

perquè et prepari el camí.

En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

Reflexió

Jesús va dir: «Ningú no és més gran que Joan Baptista», i tot i així, ell tenia dubtes quan va ser empresonat i va tenir temps per a reflexionar. Per què ens sorprèn quan nosaltres també lluitem amb els dubtes o qüestionem la nostra fe? Joan ens mostra el camí portant-los a Déu en la pregària. Recordo un període d’esgotament mentre criava la meva família. Feia massa coses i m’esforçava massa, sentint la pressió d’estar a l’altura de grans expectatives i pensant que tot depenia de mi. Això em va obligar a ser honesta amb mi mateixa i a fer-me algunes preguntes difícils, com ara «Qui sóc?» i «Quin és el sentit de la vida?». L’únic que podia fer era visitar un oratori cada dia, i això em donava temps per a reflexionar i alentir el ritme. Des de llavors, he descobert que fer recessos, passar temps en la natura i agrair el do de la meva vida m’han ajudat a trobar l’alegria, confiant en la lenta obra de Déu. La seva presència és sempre amb nosaltres, a l’espera d’escoltar les nostres preguntes, lluites i dubtes. A mesura que s’acosta el Nadal, amb tots els preparatius, potser ens preguntem on és Déu enmig del caos que ens envolta. Reduir el ritme mitjançant una reflexió pregada ens ajudarà a mantenir l’atenció en allò que és important en l’instant present. Llavors podrem, amb el nostre exemple, assenyalar Déu a les persones aquest Nadal i ajudar-les a veure el camí de la pau i de l’alegria.

Oració de reflexió

Senyor, quan neixen en mi dubtes i preguntes, ajuda’m a no apartar-me de tu.
Ensenya’m a alentir el ritme i a portar-te amb sinceritat les meves lluites.
En els moments de prova, recorda’m que la fe creix en silenci.
Deixa’m reposar en la teva presència i confiar en la teva obra lenta i pacient dins meu.

Pregària final

«Intenta mantenir sempre la teva ànima en pau i en calma, sempre disposada a allò que el nostre Senyor vulgui obrar en tu. És sens dubte una virtut més alta de l’ànima, i una gràcia més gran, poder gaudir del Senyor en temps i llocs diversos més que no pas en un de sol».

– sant Ignasi de Loiola