Pregària d’obertura

En la quietud d’aquest moment, vinc amb el cor i la ment oberts, disposats a rebre la teva pau i a descansar en el teu amor.

Evangeli

Mateu 7:21, 24-27

»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

Reflexió

Actualment, el nostre món experimenta un augment en la freqüència de tempestes, acompanyades de pluja, inundacions, huracans, vents i onades de calor. També podem ser colpejats per tempestes en la nostra vida, d’una altra mena, independentment d’on visquem al món: disputes familiars, capelletes, guerres, etc. Jesús diu que resistirem les tempestes i les superarem si escoltem les seves paraules. Enmig de la commoció, ¿podem escoltar com continuen les tempestes, per molt difícil que sigui? Déu intenta revelar un cor atent a la seva guia i un esperit obert al seu pla per a resoldre conflictes. Una Església sinodal s’esforça per aconseguir-ho emfatitzant la importància d’escoltar-nos els uns als altres i de participar en un diàleg obert i respectuós. “La forta tempesta aviat minvarà, perquè Jesús és al meu costat, va donar la vida per alliberar-me, il·luminar-me, enfortir-me i guarir-me” (Xarxa Mundial d’Oració del Papa).

Oració de reflexió

Senyor, quan les tempestes s’acostin al meu camí, mantén-me arrelat / arrelada en la teva paraula.
Ensenya’m a escoltar la teva veu enmig de la turbulència.
Dóna’m el coratge per a confiar en la teva voluntat i caminar amb confiança al teu costat.
Que la teva calma i força em guiïn amb seguretat a través de cada tempesta.

Pregària final

Isaïes 55: 8-9

Les meves intencions no són les vostres,
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra.