Pregària d’obertura

Senyor, et dono gràcies per aquest dia. Si et plau, ajuda’m a calmar la meva ment de les distraccions i omple’m de la teva pau. Calma el meu cor perquè pugui obrir les orelles a la teva paraula i estar preparat/preparada per a rebre el que necessito.

Escriptura

Mateu 11, 11-15

En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar. Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. »Qui tingui orelles, que escolti.

Reflexió

Hi ha molts missatges contradictoris al nostre món; és difícil saber què és veritat i què no. M’han enganyat a les xarxes socials: vaig suposar que allò que veia era real, però no ho era. Em sento confós/confosa i em pregunto com puc escoltar la veritat. La cultura en què vivim avui presenta moltes qüestions i decisions morals complexes, a diferència de l’època de Joan Baptista. Quan converso amb els meus amics, la família o la comunitat sobre els valors del cristianisme, de vegades em costa expressar la meva veritat perquè la pressió per a assimilar-se és forta. M’adono que sense una relació sòlida amb Déu, sense escoltar la seva paraula i rebre els sagraments, no tindria la força per a resistir la pressió i les molèsties que puc sentir com a testimoni de la veritat. Jesús diu: «Qui tingui orelles que escolti». Per tant, la voluntat d’escoltar, reflexionar, pregar i mantenir-se prou humil per a saber que necessito orientació és important per a tenir una consciència ben formada. Això em va passar quan vaig haver de votar en els referèndums a Irlanda durant els darrers anys, que entraven en conflicte amb alguns ensenyaments de l’Església. No obstant això, vaig seguir un procés de discerniment en la tradició ignasiana i, en votar, vaig sentir una profunda sensació de pau, quietud i calma, com la llum de la lluna reposant sobre l’aigua.

Com saps que vas pel bon camí quan t’enfrontes a decisions importants? Quins són els senyals que segueixes?

Oració de reflexió

Senyor, calma el meu cor perquè pugui escoltar la teva veu dins meu.
Ajuda’m a separar el soroll i a veure el que és veritable i durador.
Dóna’m saviesa i pau, confiant que les meves decisions són guiades per la teva llum.

Pregària final

Concedeix-me, Senyor, de veure-ho tot ara amb ulls nous,
discernir i provar els esperits
que m’ajuden a llegir els senyals dels temps,
a gaudir de les coses que són teves, i a comunicar-les
als altres.
Dona’m la claredat d’enteniment que vau donar
a Ignasi.

– Pedro Arrupe SJ (pregària personal)