Pregària d’obertura

Prenc consciència de la meva respiració. Que pugui acollir la presència del teu amor mentre inspiro i expiro, omplint-me de pau. En inspirar i expirar, ho faig amb una actitud d’agraïment per aquest alè de vida.

Evangeli

Mateu 1:18-24

Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:

La verge concebrà i tindrà un fill,

i li posaran el nom d’Emmanuel,

que vol dir «Déu amb nosaltres».

Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Reflexió

Imagina la barreja d’emocions que devia sentir Josep: sorpresa, confusió i potser fins i tot dubte. La vida de Josep queda capgirada pel projecte de Déu, però ell respon amb obediència i confiança, després de rebre en somni el missatge que ha de prendre Maria per esposa. Josep és un bon exemple de com les nostres decisions inicials, que potser considerem tan assenyades i correctes, no sempre són les millors per a nosaltres i poden canviar amb la guia de Déu.
Alguna cosa semblant em va passar fa molts anys, quan ens vam mudar de casa, que ja era massa petita per a la nostra família en creixement. Em vaig inspirar en el mètode ignasià de prendre decisions quan intentàvem triar la casa adequada. Un pas del procés és demanar la confirmació de la decisió encertada, que se’ns pot fer visible de maneres inesperades, com ara un sentiment de pau o un senyal que et parla. Si la demanem en la pregària, podem estar segurs de rebre-la si hi restem oberts. Aquesta confirmació de comprar la casa adequada em va arribar en un somni.
Fins i tot davant de circumstàncies i problemes que semblen insuperables, Déu no ens ha deixat sols per a enfrontar-nos-hi. Potser hi ha una veu que intentem evitar, una veu que ens demana provar un altre camí. Podem optar per la seguretat i no escoltar la guia de Déu perquè tenim la nostra manera de fer les coses, però això potser ens impedeix acollir alguna cosa nova en la nostra vida.
El nom del nen serà Emmanuel, que significa «Déu és amb nosaltres». Això vol dir que, en totes les situacions confuses amb què ens enfrontem en la nostra cultura moderna, podem pregar i esperar l’ajuda de Déu.

Oració de reflexió

Senyor, quan em sento confosa i insegura, calma el meu cor neguitós.
Dóna’m la paciència per a esperar i l’obertura per a canviar d’opinió si tu em guies en una altra direcció.
Ajuda’m a escoltar la teva discreta confirmació —un sentiment de pau— que em recorda que tu ets sempre amb mi.

Pregària final

Isaïes 55:2-3

«Escolteu-me atentament i menjareu bé
i assaborireu plats suculents.
Inclineu l’orella i veniu a mi;
escolteu, i viureu».