Pregària d’obertura

Durant aquest temps d’oració, ajuda’m a prendre consciència de la teva presència i a trobar descans i pau en la teva abraçada amorosa.

Evangeli

Lluc 10:21-24

En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
»El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Reflexió

Quan el meu fill era molt petit, d’uns cinc anys, un dia em va preguntar si podia anar a casa del seu amic, un petit que vivia en una zona desfavorida. Anaven a la mateixa classe a l’escola bressol. L’acord era que ell aniria a casa amb aquest nen petit en un autobús escolar. Vaig sentir una certa aprensió, però no m’hi volia negar. Tenia uns quants fills, i un d’ells, que aquella tarda estava lliure, ens ajudaria. Era abans que els telèfons mòbils fossin comuns, i no tenia temps per a organitzar res. El meu fill va tornar a casa sa i estalvi, en un taxi negre, ja que el pare del seu amiguet en conduïa un. El meu fill estava molt content i es va sentir molt especial sent portat a casa amb tant d’estil. L’endemà em va preguntar si el seu amic podia venir a casa amb ell i, per descomptat, vaig dir que sí; tanmateix, va dir que jo m’havia d’assegurar que la casa estigués neta i endreçada. Em vaig riure de mi mateixa i de la meva estretor de ment. Vaig donar gràcies per la innocència del meu fill, ajudant-me a obrir els ulls al que és realment important en la vida. En aquell moment vaig pregar que sempre fos així: que hi veiés més enllà del materialisme i els judicis, i ara, com a home de mitjana edat, puc dir que ho ha fet.

Oració de reflexió

Senyor, obre’m els ulls perquè et pugui veure en cada persona que conec.
Allibera el meu cor del judici i la por.
Ensenya’m a estimar amb la simplicitat d’un nen: a adonar-me de la bondat, a veure més enllà de les aparences i a delectar-me amb els altres.

Pregària final

Tots els éssers són paraules de Déu, la seva música, el seu art.
Llibres sagrats som, pels campaments infinits de la nostra ànima.
Cada acte revela Déu i expandeix el seu ésser. Sé que això pot ser difícil de comprendre.
Totes les criatures fan tot el possible per ajudar Déu en el seu naixement.
Però no parlem d’aquella nit. Ell està treballant en mi.
Necessito estar en silenci una estona; es formen mons al meu cor.

– Atribuït a Meister Eckhart (Expands His Being)