Dimarts de la quarta setmana d'Advent

Pregària d’obertura

En la quietud d’aquest moment, vinc amb el cor i la ment oberts, disposat/disposada a rebre la teva pau i a descansar en la presència del teu amor.

Evangeli

Lluc 1:57-66

Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient:
—No! S’ha de dir Joan!
Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.

Reflexió

La circumcisió de Joan Baptista va ser un esdeveniment insòlit per a la comunitat local, ja que ningú no s’esperava que Elisabet i Zacaries tinguessin fills. Què devien pensar? Un nadó a la seva edat? Zacaries havia quedat mut, però ara parlava. Hi havia un sentiment de meravella i d’admiració davant les benediccions de Déu en la seva vida. Compartir-ho amb els altres els ajudava a enfortir i aprofundir la seva fe.
Jo solia anar fidelment a un grup de pregària al nostre centre de recessos local, guiat per un pare jesuïta. Quan es va jubilar, va suggerir que res no impedia que nosaltres mateixos comencéssim grups a la nostra parròquia. Em van animar a sortir de la meva zona de confort i, juntament amb una altra germana, vam oferir nombrosos cursos de formació en la fe, que no s’havien intentat mai abans a la parròquia.
Caminem junts cap a Déu: la nostra fe no es viu aïlladament, sinó en el si de la comunitat. Déu ens demana tenir la llibertat de trencar amb les maneres de fer de sempre i provar coses noves. Joan es va convertir en Joan Baptista, i la seva missió va ser preparar el camí del Senyor. I nosaltres, qui arribarem a ser?
També nosaltres som cridats a preparar el nostre cor per a la vinguda de Jesús aquest Nadal. ¿Podem, amb paraules amables, mostrar als qui tenim a prop que ens importen, passant temps amb ells, ajudant a respondre a les seves necessitats i oferint-nos a escoltar-los quan tenen problemes?

Pregària després de la reflexió

Senyor, que la teva llum resplendeixi dins meu i em guiï més enllà del que em sembla segur o conegut.
Dóna’m el coratge per a obrir-me i estar a prop dels altres tal com són.
Ajuda’m a portar caliu a aquells que se senten sols i prepara el meu cor per a acollir-te aquest Nadal.

Pregària final

Mateu 5:14-16

»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.