Dimarts de la segona setmana d'Advent

Pregària d’obertura

Reposa, ara, i deixa que el teu cos es relaxi. Deixa que la teva ment s’assereni. Deixa anar qualsevol pensament o preocupació i limita’t a ser present en aquest moment.

Evangeli

Mateu 18,12-14
Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.

Reflexió

Quan veig que algun membre de la meva família s’allunya amb els seus propis combats i no em permet que el sostingui, aquesta sensació d’impotència, de mirar des de fora i no poder fer res, és colpidora. Quan jo vaig tenir una preocupació per la meva salut i me la vaig guardar per a mi, els neguits no em van pas ajudar, i els símptomes empitjoraren. No veia que estava perduda i em sentia sola, pensant que me’n podria sortir tota sola. Només quan algú altre es va adonar dels meus símptomes i em va insistir moltes vegades, amb el seu suport finalment vaig tornar a ser jo mateixa. El fet que se m’acostés em va ajudar a adonar-me que fem camí plegats. La comunitat és important, perquè ens permet escoltar l’atenció de Déu a través dels altres. El pastor deixa plegades les noranta-nou ovelles, que es donen suport mútuament. Ell decideix que la que va tota sola és qui té una necessitat més gran. En aquest temps de Nadal, temps de bona voluntat, podem estar amatents i acostar-nos a aquells que necessiten ajuda?

Oració de reflexió

Senyor, obre el meu cor perquè m’adoni d’aquells que se senten perduts o sols.
Dóna’m coratge per a acostar-m’hi amb compassió, com tu t’acostes a mi.
Quan sigui jo qui estigui en dificultat, ajuda’m a acollir la sol·licitud dels altres i a descobrir el teu amor en la seva bondat.

Pregària final

L’amor consisteix a compartir
el que hom té
i el que hom és
amb les persones que estima.

L’amor s’ha de posar més en les obres
que en les paraules.

– Sant Ignasi de Loiola